Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Zenòdot
Gramàtica
Gramàtic alexandrí.
Deixeble de Filetes de Cos, fou el primer bibliotecari d’Alexandria 290-270aC Féu l’edició crítica de la Ilíada i l' Odissea , que dividí en vint-i-quatre llibres, i inaugurà així el mètode científic basat en la collació dels manuscrits Assenyalà els versos espuris amb un senyal seu, l’όβελόσ, d’acord amb un criteri subjectiu sobre la poesia homèrica
Yonà ibn Ǧannāḥ
Gramàtica
Gramàtic jueu.
Estudià a Còrdova i a Lucena Des del 1012 exercí la medicina a Saragossa Fou un dels deixebles més destacats de l’escola de gramàtica i de lexicògrafs iniciada per Menahem ben Saruq i per Ḥagyuǧ, i deixeble directe d’Iṣḥaq ben Chicatella Escriví sempre en àrab, sota el nom d’Abū-l-Walīd Marwān La seva obra cabdal fou la Investigació detallada , traduïda en dos volums a l’hebreu per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn
Yĕhudà ben Šĕmuel ibn Bilĕ‘am
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic, lexicògraf i poeta jueu.
Residí a Sevilla Fou deixeble de Mĕnaḥem ben Saruq És autor de nombroses obres en àrab sobre gramàtica hebrea i de diverses poesies religioses i profanes en hebreu
Yĕhudà ben David
Gramàtica
Lexicògraf i gramàtic jueu, conegut en àrab per Abū Zakariyya Ḥayyuǧ al-Fasī.
Fou deixeble de Menaḥem ben Ya'qob ibn Saruq i mestre d’ibn Nagrella És autor de notables obres de gramàtica hebrea, escrites en àrab, aviat traduïdes Establí el triliterisme de les arrels hebrees i treballà sobretot l’accentuació
conjugació d’obligació
Gramàtica
Nom que rep l’expressió de l’infinitiu d’un verb determinat precedit d’alguna forma del verb haver
, amb el nexe preposicional de
entre ambdós elements ( havia de treballar massa per a poder viure
).
nos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom ens quan, no seguint-lo immediatament cap dels pronoms ho i hi, va al darrere mateix d’un verb acabat en consonant o en u semivocal, o davant d’un altre pronom.
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions fòniques que ofereixen els…
Jaume Nonell i Mas
Historiografia
Gramàtica
Cristianisme
Jesuïta, historiador i gramàtic.
Residí a les Filipines 1865-70 i a França, i des del 1885 a Manresa Publicà nombroses obres de caràcter religiós i biografies de sants Dels seus treballs gramaticals cal destacar Anàlisis morfològic de la llengua catalana antiga comparada amb la moderna 1895, Anàlisis fonològic ortogràfic de la llengua catalana antiga i moderna 1896, Estudis gramaticals sobre la llengua catalana 1898, Gramàtica de la llengua catalana 1898 i 1906 i Primers rudiments de gramàtica catalana 1903
Benet Josep Nebot i Pérez
Gramàtica
Gramàtic.
Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques solucions…
Museu
Gramàtica
Literatura
Poeta i gramàtic grec.
És autor del poema Hero i Leandre , molt admirat durant el període del Romanticisme Aquest poema ha estat traduït en vers al català per Pau Bertran i Bros 1888, per Josep Maria Pellicer i Pagès 1894 i per Ambrosi Carrion, i en prosa per Lluís Segalà 1915
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina