Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
adverbal
Gramàtica
Dit de la forma gramatical que, en una proposició o en una frase, depèn del verb de l’enunciat.
Per exemple, en una proposició com confiar en tu, en tu és adverbal per la seva dependència respecte al verb confiar En llatí era freqüent el genitiu adverbal , que depenia del verb i era objecte, alhora, d’aquest memento mei , ‘recorda't de mi’
adjectival
Gramàtica
Que té el valor d’un adjectiu.
En l’expressió la taula de fusta, de fusta té valor adjectival
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així
acusatiu
Gramàtica
Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat
i intransitivitat.
El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…
esdrúixol | esdrúixola
Gramàtica
Dit del mot en què la síl·laba tònica és l’antepenúltima, proparoxíton.
epítet
Gramàtica
Nom donat a l’adjectiu quan no funciona com a especificador respecte al substantiu que completa ni aporta al context on apareix cap contingut significatiu essencial.
L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua
en
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ en Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis Treballen en un altre camp Érem en mar Els guardem en caixes de fusta No troba sentit en la vida Asseieu-vos en aquell banc Torneu-me en terra Entrar en guerra Han introduït aquest article en el nostre mercat 2 en relacions circumstancials de temps Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva Ho han acabat en un mes,…
elidir
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Suprimir —fonèticament i de vegades gràficament— la vocal final àtona d’un mot davant la vocal inicial d’un altre mot.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina