Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
disjunció
Gramàtica
Separació de dues o més unitats de la llengua que normalment apareixen unides.
Així, a El professor —diuen que ho és— de química el sintagma el professor de química és partit per la inclusió del període diuen que ho és , i hi ha hagut, doncs, una disjunció
discurs
Gramàtica
Sèrie de mots i de frases en què és actualitzada una llengua, en la forma escrita o parlada.
Les parts del discurs són les nou categories gramaticals en què hom classifica els diversos mots de la llengua, anomenats també parts de l'oració
estil directe
Gramàtica
Manera de reproduir textualment un període en una altra frase.
Així, a " Demà no hi aniré”, va afirmar en Pere, el període " demà no hi aniré" és d’estil directe S'oposa a l’estil indirecte
construcció directa
Gramàtica
Construcció que presenta els components fonamentals d’una frase ordenats d’una manera considerada lògica: subjecte + verb + atribut.
complement directe
Gramàtica
Nom donat al complement del verb que representa l’objecte de la significació verbal, anomenat també complement objecte o objecte directe.
Així, a La Maria compra llibres, llibres representa l’objecte de la significació comprar L’objecte directe constitueix una unitat solidària amb el verb que completa S'oposa al complement o objecte indirecte
cas directe
Gramàtica
En llatí, dit del nominatiu.
Anomenat també cas recte , s’oposa als altres casos, anomenats oblics , que constitueixen una desviació respecte al cas directe
determinatiu
Gramàtica
En la lingüística indoeuropea, element col·locat entre l’arrel i la desinència d’un mot, com l’infix -eix- en llueixes
.
determinatiu
Gramàtica
Dit de qualsevol forma gramatical —bé que no sigui pròpiament un adjectiu— que acompanyi el substantiu sense indicar-ne cap qualitat.
adjectiu determinatiu
Gramàtica
Adjectiu que completa el substantiu limitant-ne l’extensió i concretant-lo, tot afegint-hi alguna circumstància determinada, però no cap qualitat.
En contraposició, doncs, als qualificatius, els adjectius determinatius poden representar funcions díctiques, anafòriques o bé catafòriques Els determinatius inclouen diverses menes d’adjectius demostratiu, indefinit, interrogatiu, numeral i possessiu