Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
coactiu | coactiva
Gramàtica
Dit dels verbs que expressen una acció que ha de fer-se amb esforç, com és ara combatre, dominar, abordar, etc.
És usat sobretot en la terminologia de la filologia clàssica
clàusula
Gramàtica
Conjunt de mots, amb sentit complet, que enclou una proposició o diverses proposicions íntimament relacionades entre elles.
correlació de temps
Gramàtica
Dependència o interrelació temporal que es dóna en les oracions compostes.
En l’oració Quan arribarà, jo ja seré fora , el verb arribarà , en futur, “condiciona” el també futur seré de la frase següent
proposició copulativa
Gramàtica
Proposició que introdueix un atribut del subjecte mitjançant el verb copulatiu ésser.
Per extensió, hom també aplica el terme a frases amb d’altres verbs de sentit similar, com semblar i fins i tot a frases que introduiexen un atribut de l’objecte directe aquest llibre, l’he trobat avorrit
conjunció copulativa
Gramàtica
Conjunció que indica el mer enllaç de coordinació entre dos o més termes.
En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona
aspecte duratiu
Gramàtica
Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.
L’inici o el final de l’acció significada pel verb pot ésser indicat per una expressió determinada estudiaré fins ben entrada la nit referència al punt de terminació de l’acció verbal fa moltes hores que estudio referència al punt inicial de l’acció verbal
dual
Gramàtica
Categoria gramatical que assenyala el nombre i que inclou una idea concreta de pluralitat: la de «dos».
Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”