Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
signes ortogràfics
Gramàtica
Signes que, en la correcta escriptura del llenguatge parlat, serveixen per a transcriure la pronunciació, la intensitat i la distinció de certs sons, així com l’entonació, les pauses i els sentits de les frases.
Els signes ortogràfics són l'accent, la dièresi, els signes diacrítics i els diversos signes de puntuació
adverbi numeral ordinal
Gramàtica
Adverbi numeral que modifica la significació del mot que acompanya, en el sentit del lloc que ocupa dins una sèrie o gradació.
adjectiu numeral ordinal
Gramàtica
Adjectiu numeral
que indica el lloc que alguna cosa ocupa dins una sèrie.
oració optativa
Gramàtica
Oració que expressa un desig, dita també desiderativa.
La falta de coincidència del desig amb la realitat justifica l’ús del mode subjuntiu en aquestes oracions Solen ésser encapçalades per l’exclamació de desig tant de bo , per la conjunció que o per altres mots gramaticals relatiu qui , adverbi així , conjunció si que prenen un sentit afectiu davant l’oració que introdueixen Es construeixen amb present o amb imperfet de subjuntiu segons el to més o menys hipotètic de l’acció tant de bo arribin, tant de bo arribessin Les oracions optatives estan molt relacionades amb les exhortatives exhortatiu
mode optatiu
Gramàtica
Mode que en el sistema verbal d’algunes llengües expressa el desig o la possibilitat.
Apareix conservat en diverses llengües indoeuropees antigues en indoirànic, tokhari, grec i, en part, en el bàltic i en l’eslau En altres llengües ha estat assimilat al subjuntiu com és el cas del llatí, on el subjuntiu té un valor desideratiu o potencial Ofereix dos morfemes característics pel tipus atemàtic i pel temàtic
oi
Gramàtica
Partícula amb què s’expressa la conformitat amb el que hom acaba de dir.
Equival a l’adverbi sí, certament que sí
obsolet | obsoleta
predicatiu | predicativa
Gramàtica
Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.
Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte predicat Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi en aquell home camina descalç , la forma descalç , alhora que completa el substantiu subjecte aquell home , es refereix també al verb camina , en tant que diu de quina…
predicat
Gramàtica
Element sintàctic essencial de tota oració que té per funció de dir alguna cosa d’un subjecte, l’altre element sintàctic també essencial de l’oració.
El nucli del predicat és necessàriament el verb en forma personal, que pot dur o no complements, i concerta amb el subjecte mitjançant els morfemes verbals de persona i nombre En les oracions El pare dorm, el prat és verd, la nena escriu una carta a la mare , són predicats dorm, és verd, escriu una carta a la mare Quan el predicat expressa una qualitat del subjecte mitjançant un adjectiu o un substantiu adjectivat i un verb copulatiu ésser o verbs similars, el predicat és anomenat nominal o simplement atribut Si expressa una acció del subjecte, rep el nom de predicat verbal En català no…