Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
en
Gramàtica
Preposició.
Usos d’ en Usos Exemples 1 Expressa relacions circumstancials de lloc que denoten allà on és o s’esdevé alguna cosa o el terme final d’un moviment és usada especialment quan precedeix adjectius o pronoms demostratius, indefinits o numerals i mai davant noms propis Treballen en un altre camp Érem en mar Els guardem en caixes de fusta No troba sentit en la vida Asseieu-vos en aquell banc Torneu-me en terra Entrar en guerra Han introduït aquest article en el nostre mercat 2 en relacions circumstancials de temps Expressa en quant de temps s’acompleix una acció perfectiva Ho han acabat en un mes,…
elidir
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Suprimir —fonèticament i de vegades gràficament— la vocal final àtona d’un mot davant la vocal inicial d’un altre mot.
deverbal
Gramàtica
Dit del mot obtingut d’una forma primitiva verbal, per derivació regressiva.
Hom en diu també postverbal
deuterotònic | deuterotònica
Gramàtica
Dit del mot que té el to o l’accent d’intensitat a la segona síl·laba.
desinència
Gramàtica
Unitat gramatical que hom col·loca al final dels temes en la declinació i en la conjugació.
Les variacions que implica l’ús de les desinències són motivades per la necessitat d’assenyalar el gènere, el nombre i el cas desinència casual en els noms, i totes les possibles categories gramaticals pròpies del verb persona, nombre, temps, mode, veu i aspecte desinència verbal Per exemple, en català el plural és indicat per mitjà de la desinència -s , l’imperfet d’indicatiu, per mitjà de la desinència - ava o -ia , etc Les desinències, a més, són emprades en la llengua per a facilitar les funcions d’interrelació i interdependència entre els mots d’una mateixa frase per exemple, la -s…
desideratiu | desiderativa
Gramàtica
Que expressa un desig.
Aquesta denominació neix d’una consideració de la significació, més que no pas d’una anàlisi pròpiament gramatical
des
Gramàtica
Mot que, seguit de de, forma la locució prepositiva des de, i seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials, de temps i de lloc, que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en, o fins que. Exemples: Des de dissabte de la setmana passada fins avui. Des de Barcelona fins a València. Des d’allí podràs veure-ho. Des que s’acabà la guerra.
des
Gramàtica
Contracció de la preposició de i l’article es.
Hom pot escriure també d’es Substituït en gran part del domini lingüístic català l’article es per l’article el article , la dita contracció ha romàs aglutinada en nombrosos determinatius generalment noms de lloc, indicadors de l’origen de molts llinatges, constituint l’element inicial dels cognoms respectius Per exemple, Despuig, aglutinació de ‘des Puig’
deponent
Gramàtica
En la llengua llatina, dit del verb de sentit actiu i desinències passives o del que presenta desinències actives i té significació passiva; en aquest darrer cas rep el nom de deponent actiu
.