Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
punt i coma
Gramàtica
Signe de puntuació (;) que indica una pausa mitjana, intermèdia entre la de la coma i la del punt; sol delimitar proposicions d’una mateixa natura dins una oració composta d’una certa llargada; sovint pot ésser substituït per un punt.
dos punts
Gramàtica
Signe de puntuació (:) que indica una pausa breu que introdueix una explicació, una conseqüència del que ha estat dit abans, una enumeració, una citació textual, etc.
punt
Gramàtica
Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració.
Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia i punt i a part o a cap quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent Hom usa l’un o l’altre segons el gra de relació, més o menys estreta, que el text que li segueix manté amb l’anterior
partícula
Gramàtica
Terme no gaire precís, lingüísticament, que hom sol aplicar a tots aquells morfemes (lexicals i gramaticals) altres que els compresos dins els grups nominal i verbal.
El grup de les partícules resulta, així, heterogeni Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos Alguns lingüistes n'exclouen els adverbis i les interjeccions els primers, a causa del caràcter també nominal de molts d’ells les segones, perquè, de fet, equivalen a oracions Les partícules restants, més pròpiament tals, es caracteritzen per la manca de significació lèxica i d’autonomia sintàctica, i són elements merament relacionants
oxíton | oxítona
ordre dels mots
Gramàtica
Procediment sintàctic que tenen les llengües per a expressar llurs diferents modalitats o categories gramaticals.
En les llengües d’una morfologia més rica per llurs variades possibilitats de flexió, com el llatí, l’ordre dels mots en la frase és molt més lliure que en moltes llengües que han de compensar una certa manca de recursos morfològics amb una particular fixesa en l’ordre dels mots De fet, però, totes les llengües presenten casos en què l’ordre dels mots en la frase és rigorosament fix i d’altres en què permet una major llibertat Donat un ordre considerat gramaticalment habitual o lògic usat comunament com a recurs per a distingir entre el subjecte i l’objecte del verb, nucli de la frase, o…
dièresi
La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua