Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
solar
Gramàtica
En gramàtica àrab, dit de catorze de les vint-i-vuit consonants de l’alifat que en posició inicial de mot causen assimilació regressiva de la consonant l de l’article àrab al que les precedeix.
L’exemple clàssic, que els ha donat nom, és al-šams , pronunciat ǎs-šams ‘el Sol’ En català, bé que els mots provinents de l’àrab generalment no conserven l’article en això difereix sovint del castellà, se n'han mantingut uns quants de característics amb assimilació arròs < ar-ruzz assutzena < as-sussāna atzar < az-zaḫr 'el dau'
síntesi
Gramàtica
Combinació d’un radical i dels elements flexionals en un sol mot variable.
sintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les relacions o funcions dels mots en la frase o oració
.
Atès que la combinació dels mots per a constituir les oracions, unitats bàsiques de comunicació plena entre els homes, pertany al camp concret i illimitat de la parla, no al camp limitat del sistema de la llengua, resulta gairebé impossible d’estructurar exhaustivament totes les combinacions possibles dels elements lingüístics en les oracions L’únic que pot fer la gramàtica és donar algunes regles bàsiques sobre l’estructuració de les oracions, que ja tenia en compte la gramàtica tradicional i que ha subratllat d’una manera especial la moderna gramàtica generativa La regla fonamental de l’…
singular
Gramàtica
Dit d’una de les possibilitats de realització del morfema gramatical nombre, que representa una sola entitat individualitzada, en oposició al plural, que en representa més d’una.
Pot representar la singularitat en els noms comptables cadira, nen, rossinyol la pluralitat en els noms collectius gent, ramat o en l’ús genèric dels noms comptables l’home és racional l’absència d’oposició de nombre en noms no comptables bonesa, saviesa
temps simple
Gramàtica
Forma de la conjugació verbal d’un sol element, en oposició a temps compost, que té algun altre element auxiliar.
oració simple
Gramàtica
Oració d’un sol predicat, en oposició a oració composta, que en té més d’un.
šĕwà indogermànic
Fonètica i fonologia
Gramàtica
Terme tècnic introduït pel lingüista danès H.Møller en l’estudi de l’indoeuropeu per tal d’indicar una vocal neutra breu (∂) postulada per una frase prehistòrica de la llengua que justificaria la correspondència del signe ĭ indoirànic amb els signe ă de les llengües indoeuropees.
N'hi hauria hagut de diversos tipus, amb valor consonàntic o laringal laringal
signes de puntuació
Gramàtica
Diversos signes ortogràfics que marquen pauses, entonacions o incisos d’una frase.
Són la coma, el punt i coma, els dos punts, el punt, els punts suspensius, l'interrogant, el signe d’admiració, el guió, el parèntesi, el claudàtor, les cometes