Resultats de la cerca

Hom l’empra també en el sentit d’aspecte puntual en el passat, i a vegades en el de terminatiu vaig menjar un mos, a diferència de estava menjant o em vaig posar a menjar

En català acaba en -ar , -er , -re , -r i -ir Ve a exercir la funció de substantiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, nominal i verbal, sintàcticament participa de les característiques del nom i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Com a substantiu, l’infinitiu pot ésser afectat per qualsevol determinatiu amb una certa limitació, en català, pel que fa a l’article o per les preposicions Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal L’infinitiu, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal si de cas, només l'aspecte…

El català no coneix el subjuntiu concessiu pur, i la construcció que més s’hi acosta és la del tipus hi aniré, ni que sigui a peu

En català són i i ni les copulatives bàsiques, però la llengua parlada n'afegeix d’altres, i no és rar de sentir han vingut en Pau amb la seva dona

En català no hi ha cap conjunció simple purament concessiva, i la funció és assumida per locucions, la majoria introduïdes per que encara que la més usual, per més que , per molt que , ni que , malgrat que , si bé , etc

Ve a exercir la funció d’adjectiu verbal A causa d’aquest seu doble valor, adjectival i verbal, sintàcticament participa en les característiques de l’adjectiu i del verb del sintagma nominal i del sintagma verbal Així, com a adjectiu, el participi pot ésser afectat pels accidents propis de l’adjectiu Com a verb, conserva moltes particularitats del règim verbal El participi, però, no expressa per si sol ni el mode ni el temps verbal només l'aspecte verbal el procés de l’acció del verb en el seu terme És una forma de passat En català, les terminacions regulars del…

Així, a nivell fonemàtic, en català, al fonema |l| corresponen una sèrie de sons de molt vària realització ļ, λ, ł variants retroflexes de l , condicionades sovint, però no pas únicament pels sons veïns Si bé és cert que hom pot conèixer la competència monés a través de l’actuació, aquesta, amb tot, no l’ofereix sense més ni més Sobre l’actuació influeixen molts factors psicològics, sociològics i paralingüístics, dels quals cal fer abstracció —i no sempre és fàcil— a l’hora de determinar la competència

L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua