Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
primitiu | primitiva
Gramàtica
Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.
Són primitius el present d’indicatiu tema de present i el pretèrit perfet d’indicatiu tema de perfet
axioma
Gramàtica
En gramàtica generativa, terme primitiu o definició.
L’axioma és el símbol inicial d’un conjunt de regles per exemple, el símbol Φ en l'arbre de derivació d’una frase
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
despectiu | despectiva
Gramàtica
Dit del mot derivat que afegeix un matís de menyspreu a la idea expressada pel primitiu.
infix
Gramàtica
Afix introduït a l’interior d’un mot, com ara -iss- en esgrog[u] issat
.
L’infix és intercalat entre el radical del mot primitiu i el sufix de derivació pedr-eg-ós Normalment els infixos són partícules buides de significació esdent-eg-at vol dir el mateix que esdentat però a vegades serveixen per a aportar algun matís de distinció o significació ferr i ferr-et-er , amargar i amarg-ot-ejar , enfeinat i enfein-ass-at , etc Els principals infixos catalans són al , all , an , any , ar , arr , ass , at , atx , eg , ell , et , ic , ill , in , iny , isc , iss , itx , ol , oll , on , oss , ot , uc , usc , uss , etc
mot diminutiu
Gramàtica
En el procés de la derivació, mot obtingut mitjançant l’addició al mot primitiu d’un sufix que indica disminució.
La disminució, generalment quantitativa casa caseta, pot indicar uns altres matisos, com ara afecte mare marona, llàstima dona doneta, ironia home homenet Sovint un diminutiu perd el significat de disminució i esdevé independent semànticament forca forquilla
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era,…