Resultats de la cerca

Formalment, el català només conserva com a restes del gènere neutre els pronoms demostratius això , allò i els arcaics açò , ço , els indefinits tot , alguna cosa , quelcom , l’interrogatiu que , el pronom feble ho formes referides a alguna cosa indeterminada o a un conjunt d’antecedents presos collectivament

Aquest tipus de proposició entra, pel seu caràcter, dins les enunciatives La proposició afirmativa és anomenada també asseverativa, enunciativa i declarativa Gramaticalment, no porta cap indicació especial, enfront de la proposició negativa, que ha de portar un adverbi

Els pronoms demostratius són alhora personals, atès que la indicació de la situació és feta a partir del punt de referència de les tres persones gramaticals les possibilitats de localització es redueixen a les de proximitat o llunyania respecte a alguna d’aquestes persones aquestes cases , aqueixes cases , aquelles cases Les formes demostratives poden significar igualment la identificació d’algun concepte, en assenyalar-lo amb una referència temporal directa, bé que sigui de context i no de temps real Tot anava malament aquella situació no es podia aguantar Hom diferencia…

Des del punt de vista de la significació, el determinant aporta sempre alguna nota nova al determinat

Usos de fins Usos Exemples 1 Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb  a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls 2 En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer …

L’aposició pot ésser de dues classes, segons la manera com és dóna la compleció aposició explicativa , quan no afegeix cap concepte nou a l’element que determina, sinó que simplement explica alguna nota d’aquest ja coneguda la universitat, centre de cultura aposició especificativa , quan no solament explica quelcom del mot determinat, sinó que, essencialment, el concreta, i el diferencia així dels altres elements del mateix gènere el riu Besòs

Usos de malgrat Usos Exemples 1 Sense que ho impedeixi l’oposició d’algú o d’alguna cosa Malgrat ell, malgrat la seva oposició, ho farem i hi reeixirem 2 Serveix per a formar la locució conjuntiva malgrat que  que indica sense tenir en compte que, a pesar que Malgrat que estudia molt, no treu bones notes 3 Serveix per a formar la locució adverbial malgrat tot  que significa tanmateix Tenia tot el que volia i, malgrat tot, no era feliç

La funció modificativa del verb pot expressar-se per un adverbi morfològic, per una frase adverbial i per un complement circumstancial però quan la modificació és complexa hom fa ús d’una proposició subordinada amb un verb conjugat una proposició adverbial La proposició adverbial afecta, com a subordinada que és, tota la proposició principal, especialment el verb Així doncs, la proposició subordinada adverbial equival, en la proposició simple, a un adverbi, atès que modifica d’alguna manera el verb principal la proposició adverbial, anomenada també circumstancial, funciona,…

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més,…