Resultats de la cerca

L’element principal és el regent , i el dependent és el regit L’element regent determina les circumstàncies morfològiques de l’element regit En llatí, per exemple, en l’oració Puer amat patrem, el verb amat regeix l’acusatiu patrem la preposició ex regeix el cas ablatiu La concordança entre dos mots és també una mena de recció, en tant que un dels elements regeix la flexió de l’altre en noia simpàtica , el mot noia imposa el gènere i el nombre a simpàtica

Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…

En El president va llegir un discurs , el complement directe un discurs és el règim de va llegir En Els delegats van abstenir-se de votar , la preposició de és el règim del verb abstenir-se recció

Usos d’ entre Usos Exemples 1 En l’espai que separa dues persones o coses Vam passar entre dues rengleres de soldats Tancat entre quatre parets 2 En el temps que separa dos moments, dos esdeveniments Ella partirà entre les quatre i les cinc 3 Més alt que l’un i més baix que l’altre de dos graus, rangs, estats, etc Comte és entre marquès i vescomte 4 De l’un a l’altre, l’un respecte a l’altre, denotant una distància, una separació, una acció recíproca, una relació mútua Entre els dos amics, tot eren mirades d’intelligència L’odi creixia entre les dues…

Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…

Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-

Així, a la casa d’en Pere , per exemple, Pere determina casa

Expressa el grau més alt en comparació d’altres objectes superlatiu relatiu el més eixerit de la colla , o un grau molt alt amb independència de tot altre objecte superlatiu absolut el seu pare és molt savi

S'anomena seqüència progressiva l’ordre lògic dels elements de la frase subjecte + verb + complements directe + indirecte + circumstancial i seqüència regressiva , l’ordre alterat dels elements de la frase, relativament al seu ordre lògic, per anticipació d’alguns d’ells respecte a un altre