Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
estil directe
Gramàtica
Manera de reproduir textualment un període en una altra frase.
Així, a " Demà no hi aniré”, va afirmar en Pere, el període " demà no hi aniré" és d’estil directe S'oposa a l’estil indirecte
fins
Gramàtica
Preposició.
Usos de fins Usos Exemples 1 Introdueix la designació d’allò que és el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la segueixen, especialment amb a Anirem fins allà Hem d’arribar fins en aquella ermita Des de Mataró fins a Barcelona He llegit fins a la pàgina cinquanta Fins al dia 30 inclusivament Fins per Nadal Ha plogut fins ara No pararé fins a aconseguir-ho Compta fins a cent Van comprar fins a dos-cents cavalls 2 En proposicions en què és expressada l’abstenció, la impossibilitat, etc, de fer alguna…
oració de possiblitat
Gramàtica
Proposició que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.
Es construeixen en mode subjuntiu els verbs dependents d’un verb principal que signifiqui possibilitat o impossibilitat és possible que arribi demà no pot ser que costi tant pots pregar-li que t'ho faci Amb verbs independents hom forma una perífrasi amb el verb deure devien ser les vuit deuen haver-ho fet avui degueren trobar-ne moltes deurà ser un negoci molt lucratiu Sovint s’acosten molt a les oracions dubitatives dubitatiu o a les interrogatives interrogatiu
estil indirecte
Gramàtica
Manera, oposada a la de l’estil directe, de reproduir no literalment una frase d’algú dins un altre context, transformant-la en oració subordinada, introduïda generalment per la conjunció que.
Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l’autor L’exemmple d’estil directe el pare digué “Vosaltres no cal que us quedeu jo ja tornaré demà i em quedaré" , transformat en estil indirecte, resulta el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l’endemà i es quedaria
proposició subordinada condicional
Gramàtica
Proposició que indica una condició respecte a una altra (Si fa bon temps, demà anirem d’excursió).
En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi
adverbi
Gramàtica
Categoria gramatical que serveix essencialment per modificar la significació de l’adjectiu, del verb o d’un altre adverbi, ampliant, precisant o matisant el significat del mot que acompanya.
Com a categoria gramatical, l’adverbi es caracteritza per la seva incapacitat de combinar-se amb qualsevol morfema llevat d’alguns adverbis de manera, que admeten determinats sufixos de grau facilet, facilíssim Segons el punt de vista dels tres graus jeràrquics de Jespersen, l’adverbi té assignada una funció terciària, o sigui, la de modificar d’altres categories gramaticals que tenen ja una funció modificadora En general, en les llengües romàniques l’adverbi funciona com a element de valor sintàctic terciari, expressant conceptes dependents d’altres que també ho són el verb o l’adjectiu,…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris Obrar per…