Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià a Tortosa i es traslladà després a Barcelona És autor de diccionaris castellans i llatins, de gramàtiques, preceptives i altres obres que han romàs inèdites i sobretot del Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, publicat sota els auspicis de l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre 1836 Hi esmerçà divuit anys i consultà els repertoris lexicogràfics catalans, castellans i llatins de més solvència especialment, pel que fa al català, el diccionari d’autoritats d’Albert Vidal, de la darreria del s XVIII L’obra…
Ivar Andreas Aasen
© Fototeca.cat
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura noruega
Gramàtic i poeta noruec.
Procedent de la ruralia, es dedicà primerament a la botànica, però a 34 anys s’establí a Oslo i començà a estudiar els dialectes noruecs Fruit d’aquests treballs fou una nombrosa sèrie de gramàtiques, la primera de les quals, Det norske folkesprogs Grammatik ‘Gramàtica de la llengua popular noruega’, aparegué a Oslo el 1848 Vers 1853 hom pot ja considerar fixada la llengua popular noruega, el landsmål actualment dita nynorsk , en la qual el mateix Aasen escriví algunes poesies Symra , 1863 per demostrar-ne la viabilitat L’any 1850 publicà el primer diccionari d’aquesta llengua,…
Antic Roca
Literatura
Gramàtica
Professor universitari.
El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat i el 1559 elegit catedràtic d’arts Estudià després matemàtiques i medicina En relació amb l’editor Claudi Bornat, dues poesies seves, una en català un sonet i una en castellà, figuren en l’edició que aquest féu de les obres d’Ausiàs Marc 1560 El mateix any i a petició de Bornat emprengué l’obra d’actualitzar el Diccionari de Nebrija incorporant-hi noms geogràfics i de persones i transformant-lo així en un diccionari enciclopèdic Lexicon latino catalanum…
Antoni Balaguer
Gramàtica
Cristianisme
Franciscà observant, predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma.
Escriví un tractat de gramàtica llatina, algunes vides de sants, quatre de les quals en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Gramàtic.
Llicenciat en ciències físicoquímiques 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Fou secretari-redactor de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans, collaborà en les Oficines Lexicogràfiques i fou professor de l’Extensió d’Ensenyament Tècnic Des del 1916 fou també professor de gramàtica catalana a l’Escola Normal de Mestres El 1904 ja havia publicat un primer Resum de gramàtica catalana , criticat per Fabra, amb qui l’uní una bona amistat Més que investigador, fou un bon divulgador de les doctrines…
Samuel Gili i Gaya
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Filòleg i gramàtic.
Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…
,
Sebastián de Covarrubias y Horozco
Gramàtica
Gramàtic.
Capellà reial i conseller de Sant Ofici, versat en història antiga, llatí, grec i hebreu El seu Tesoro de la lengua castellana o española 1611, primer diccionari etimològic de la llengua castellana, estudia l’etimologia de les paraules enregistrades i inclou dites populars, referències a coses i persones de l’època, dades erudites i llegendes Martí de Riquer en publicà una edició el 1943
Lluís Bordas i Munt
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Professor d’idiomes.
És autor de Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833, Arte de hablar bien el francés 1848, El inglés sin maestro 1848 i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano 1857 Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII 1846
Marc Verri Flac
Educació
Gramàtica
Mestre i gramàtic llatí.
Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII
Ǧarmānūs Farhāt
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lexicògraf, gramàtic i poeta àrab.
És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians