Resultats de la cerca

Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…

Es llicencià en filosofia i lletres, secció pedagogia 1975 i en filologia romànica, especialitat llengua catalana 1979 per la Universitat de Barcelona, on el 1983 es doctorà en aquesta especialitat sota la direcció d’Antoni M Badia i Margarit Des del 1977 impartí magisteri a la Universitat de les Illes Balears , on des del 1986 fou catedràtic d’escola universitària Subdirector de l’Escola de Magisteri 1986-88, fou també professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General d’aquesta universitat, investigador del Grup de Recerca en Art i Educació i secretari del Laboratori de…

És conegut sobretot per la seva obra A Comparative grammar of South African languages , en la qual estableix una comparació tipològica entre el bantú i l’hotentot Pot ésser considerat com un dels precursors dels estudis bantús i els seus resultats foren confirmats posteriorment per CMeinhof i MGuthrie

S'establí a Còrdova 941, on fou preceptor d’al-Ḥakam II És autor d’una antologia literària, Kitāb al-amālī ‘Llibre dels dictats’ i de diverses obres filològiques, com el Kitāb al-bari’ ‘Llibre de l’erudit’ i el Kitāb al-nawādir ‘Llibre de les expressions estranyes’

Fou director de la Biblioteca d’Alexandria i mestre d’Aristarc de Samotràcia Deixà una antologia de poetes grecs més antics, que ha conservat fragments de peces desconegudes

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat  —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…