Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
morfosintaxi
Gramàtica
Part de la gramàtica que estudia les regles de l’estructura interna dels mots (morfologia) alhora amb les regles combinatòries dels sintagmes en frases.
El modern enfocament conjunt de l’estudi de la morfologia i la sintaxi es fonamenta en la dificultat que sovint presenta la delimitació dels camps de totes dues parts tradicionals de la gramàtica D’una banda, les formes o modalitats fòniques dels mots són degudes en bona part a la funció que exerceixen en la frase i a les relacions que s’hi estableixen precisament entre les mateixes paraules que la integren de l’altra, la sintaxi sol tractar no solament de la frase o oració i dels seus elements, sinó també de la significació o de les funcions de les modificacions fòniques que…
gramàtica generativa
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.
Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació performance i competència competence , respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar — generar — el conjunt de totes les…
construcció de sentiment
Gramàtica
Construcció que es fonamenta sobre el sentit, independentment de la forma gramatical: Tota la gent venien cap aquí
(en aquest cas el verb concorda en plural perquè la significació de pluralitat que inclou el subjecte tota la gent
s’imposa al valor gramatical de singular).
gramàtica
Gramàtica
Ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua determinada.
La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…