Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del paradigma verbal pot expressar…
sufix despectiu
Gramàtica
Sufix que serveix per a afegir la idea de menyspreu al nom de què forma part.
Així, en català, - ot és un sufix despectiu animal animalot
despectiu | despectiva
Gramàtica
Dit del mot derivat que afegeix un matís de menyspreu a la idea expressada pel primitiu.
conatiu | conativa
Gramàtica
Dit del tipus de formació verbal que expressa la idea de l’esforç que demana l’acció.
Així, el llatí, ultra la forma parire ‘parir’, té la forma conativa parturire ‘tenir dolors de part’
dual
Gramàtica
Categoria gramatical que assenyala el nombre i que inclou una idea concreta de pluralitat: la de «dos».
Normal en indoeuropeu, en grec tingué una àmplia aplicació, i en llatí es mantingué amb un ús molt restringit En català n'hi ha restes, per exemple, en la forma ambdós , amb el significat inequívoc de “tots dos”
anafòric | anafòrica
Gramàtica
Dit d’un mot pronominal emprat per a denotar la mateixa idea que un nom dit precedentment.
acusatiu
Gramàtica
Cas gramatical el concepte del qual té una íntima connexió amb les nocions de transitivitat
i intransitivitat.
El nom que el designa es presta força a confusió Els grecs el designaren amb l’adjectiu aitiotikē , que vol dir causatiu Els llatins, veient en la paraula causa un sentit afectiu i un sentit jurídic, traduïren el mot grec per causatiuus i molt més comunament per accusatiuus Així, els gramàtics illustraven la noció amb els exemples accuso hominem , o pel causatiuus , facio hominem El terme actual acusatiu , doncs, és de tradició romana i fruit de confusió Per als grecs, l’acusatiu era el cas que expressava la relació de causa-efecte Una definició més vaga però del mateix sentit és la d’…
sil·lepsi
Gramàtica
Figura de construcció que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa; per exemple, la majoria han dit que no
.
conjugació
Gramàtica
Ordenació d’un sistema de paradigmes, resultat de fer funcionar tots els morfemes gramaticals del verb: la veu, el temps, l’aspecte, el mode, el nombre i la persona.
Cada verb, en ésser flexionat, s’ordena en un paradigma determinat, el qual es correspon sovint amb el d’altres verbs que presenten una coincidència en llur flexió d’ací neix un criteri que diferencia distintes conjugacions En català n’hi ha tres la primera inclou, en general, els verbs que presenten la terminació - ar a l’infinitiu estimar la segona , els que tenen la terminació - re àtona perdre , - r precedida de vocal tònica dir , - er àtona témer i - er tònica haver i la tercera , els que acaben en - ir sentir , tret de dir Aquestes són les conjugacions dites regulars , bé que…
per
Gramàtica
Preposició.
Usos de per Indica Exemples 1 Allò que serveix de pas Han entrat per la finestra Corrien pels carrers No passeu per sobre passeu per sota fig Passar-li, a algú, una idea pel cap La nova es va escampar per la ciutat 2 El temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció Per Nadal, cada ovella al seu corral Pel gener fa fred Vindrem per Sant Josep Em vaig absentar per tres setmanes 3 Allò que serveix per a produir un efecte la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera El van condemnar per traïció Ha estat mort pels seus mateixos partidaris…