Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Joan Pastrana
Gramàtica
Llatinista.
La seva gramàtica llatina, Rudimenta grammaticae , fou reeditada diverses vegades Salamanca 1492, València 1533, amb correccions de Bartomeu Far, Mallorca 1545, 1554, 1558 i, amb correccions d’Andreu Riera, Barcelona 1578 en competència amb les de Villadei i Nebrija
Antic Roca
Literatura
Gramàtica
Humanista, editor i professor universitari.
Vida i obra El 1555 es graduà en arts i filosofia a la Universitat de Barcelona, de la qual era el 1557 ja mestre collegiat Fou catedràtic d’arts i de filosofia a l’Estudi General de Barcelona 1558-63, 1568-69 i 1574-83, després estudià matemàtiques i medicina Fou traductor de la primera obra de comptabilitat per partida doble impresa a la Península Barcelona 1565, a banda d’autor d’obres didàctiques de filosofia —especialment filosofia aristotèlica— i aritmètica, algunes dedicades a JC Calvet d’Estrella Publicà, a més, diverses obres didàctiques Georgii Trapezuntii Dialectica 1561,…
,
Alexandre de Villedieu
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Cristianisme
Pedagog escolàstic, escriptor, professor de gramàtica i franciscà.
Doctor de la Universitat de París Autor del Doctrinale Puerorum , 1209, llibre on exposà tota la gramàtica llatina en 2 645 versos hexàmetres i que substituí les gramàtiques usades fins aleshores, el Donat i el Priscià Serví com a text-guia per a ensenyar la gramàtica durant 300 anys Introduït als Països Catalans, perdurà fins als primers anys del segle XVI, que fou substituït per la gramàtica d’Antonio de Nebrija
Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de Pere Labèrnia i Esteller, publicat en plecs que formen dos volums, datats respectivament el 1839 i el 1840.
Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…
Samuel Gili i Gaya
Samuel Gili i Gaya
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Filòleg i gramàtic.
Pertangué al grup d’educadors que efectuaren, cap al 1920, l’experiència pedagògica de l’Instituto-Escuela de Madrid, que influí sobre la seva preocupació didàctica i claredat d’exposició La seva erudició i rigor metodològic provenen de la seva collaboració al Centro de Estudios Históricos, on treballà, sota la direcció de Ramón Menéndez Pidal Preparà edicions crítiques de clàssics castellans Mateo Alemán, Vicente Espinel, Francisco de Moncada, Diego de San Pedro i feu nombrosos treballs d’investigació El seu Curso superior de sintaxis española 1943, reeditat deu vegades, gaudeix d’un…
,