Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Lluís Pastre
Literatura catalana
Gramàtica
Gramàtic i escriptor.
Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’ Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911, i articles i estudis diversos de pedagogia a la Revue Catalane
,
Profiat Duran
Esoterisme
Gramàtica
Cristianisme
Judaisme
Metge, astròleg, gramàtic i exegeta jueu.
El seu nom, a les fonts hebrees, és Iṣḥaq ben Moše ha-Leví, i en batejar-se, el 1392, prengué el d’Honorat de Bonafè, però signà els escrits en hebreu amb el pseudònim acròstic Efodi Es dedicà preferentment al préstec de diners i feu estades a Girona i a Barcelona El 1392, nomenat metge reial, el rei Joan el recomanà als cònsols de Perpinyà perquè l’aconductessin Després de batejat publicà dos escrits anticristians una famosa carta satírica i el llibre Kelimat ha-Goyyim ‘Confusió dels cristians’, que és un atac al cristianisme en forma criticohistòrica El 1404 acabà la seva…
Antoni Febrer i Cardona
Gramàtica
Literatura
Gramàtic i escriptor.
Advocat, el 1813 fou diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears A banda els Principis de la lectura menorquina, publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d' Un Maonès, la resta dels seus estudis lingüístics es conserva manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo d’aprendre a llegir, parlar i escriure aquesta llengua 1804, Principis generals i particulars de la llengua menorquina 1821, Notes sobre la pronúncia i l’ortografia menorquina 1824, Resposta a alguns dubtes sobre els principis generals i…
Emili Vallès i Vidal
Gramàtica
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic.
Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…
,
gramàtica
Gramàtica
Ciència del llenguatge o estudi del sistema d’una llengua determinada.
La gramàtica grecollatina es fonamentà bàsicament en les categories de la lògica, sobretot aristotèlica, i tingué una orientació predominantment normativa Aquest caràcter lògic i normatiu persistí al llarg de les edats mitjana i moderna, fins a l’aparició de la nova lingüística, al s XIX filologia, Grammaire générale et raisonnée, lingüística A més, el terme gramàtica ha estat usat també tradicionalment en un sentit ampli que comprenia tots els aspectes de la lingüística moderna fonologia, morfologia, sintaxi, lexicologia Aquest sentit ampli, amb un nou contingut, és també el propi d’aquest…