Resultats de la cerca

L’adjectiu qualificatiu clara , a la frase vàrem beure l’aigua clara d’aquell riu , és una forma d’epítet, perquè no funciona com a especificador respecte al substantiu aigua , el qual, en canvi, és especificat pel sintagma preposicional d’aquell riu La mateixa unitat qualificativa, en una expressió com l’aigua clara deixa veure la terra al fons l’aigua tèrbola no , té una funció especificativa i, per tant, no és epítet respecte a aigua

Així, a Ho he fet perquè treballis, perquè és una conjunció final que assenyala la dependència de treballis respecte a ho he fet , amb una significació de finalitat Sovint, en català, el nexe final és una locució conjuntiva a fi que, per tal que

Aquests temps són el futur anterior respecte al futur simple ex quan hauran begut pagaran i el pretèrit anterior , respecte al pretèrit perfet p ex quan van haver o hagueren begut van pagar, de la mateixa manera que pot expressar-la el pretèrit indefinit respecte al present ex ara que han begut paguen

En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït Tots ells, llevat llur , anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor Les formes febles mon, ton, son, etc sempre sense article, són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes

Així, en ‘La Lluïsa menja massa de pressa’, massa de pressa completa el verb menja i n'assenyala una circumstància modal

Anomenat també cas recte , s’oposa als altres casos, anomenats oblics , que constitueixen una desviació respecte al cas directe

S'anomena seqüència progressiva l’ordre lògic dels elements de la frase subjecte + verb + complements directe + indirecte + circumstancial i seqüència regressiva , l’ordre alterat dels elements de la frase, relativament al seu ordre lògic, per anticipació d’alguns d’ells respecte a un altre

Per exemple, en una proposició com confiar en tu, en tu és adverbal per la seva dependència respecte al verb confiar En llatí era freqüent el genitiu adverbal , que depenia del verb i era objecte, alhora, d’aquest memento mei , ‘recorda't de mi’

En el conjunt de la proposició composta, el període condicional és dependent d’aquell del qual indica la condició, bé que, pel que fa al significat, representi evidentment una limitació quant a la proposició de la qual depèn Normalment la proposició condicional rep també el nom de pròtasi, i la proposició que la regeix, el d'apòdosi

Les oracions temporals poden indicar simultaneïtat, anterioritat, posterioritat o reiteració d’accions respecte a les que expressa el verb de l’oració principal Són introduïdes mitjançant les conjuncions o locucions conjuntives temporals quan, així que, mentre, mentre que, llavors que, tan aviat com, tot seguit que, des que, d’ençà que, cada vegada que, sempre que, abans que, després que, fins que