Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
oració substantiva
Gramàtica
Modalitat d’oració subordinada que pot tenir les mateixes funcions que pot exercir un substantiu en l’oració simple: subjecte, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, complement preposicional d’un altre substantiu o d’un adjectiu.
L’oració substantiva és anomenada també completiva
relatiu
Gramàtica
Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom (explícit o implícit) o a una part d’oració substantivada que representa (anomenats antecedent del relatiu) una proposició subordinada (anomenada relativa-adjectiva o substantiva) que l’especifica o l’explica.
El relatiu, en l’oració subordinada relativa, pot fer les mateixes funcions sintàctiques de subjecte, complement directe, indirecte o circumstancial, que pot fer el substantiu en la principal Els pronoms relatius catalans són el feble que , els forts què qui , el compost el qual amb les altres formes corresponents la qual, els quals, les quals i l’adverbial on Tipus de pronoms relatius categoria formes antecedent funció en l’oració relativa exemples oracions pronominal feble que substantiu subjecte Un home que parla així no pot enganyar adjectiva especificativa substantiu…
proposició completiva
Gramàtica
Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.
Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre
definit | definida
Gramàtica
Concepte gramatical oposat al d’indefinit i aplicat sobretot a l’article (el, la, els, les, definits, enfront d’un, una, uns unes, indefinits).
Normalment, hom fa coincidir aquest concepte amb el de determinat , evidenciant com a definit tot allò que, d’una manera o altra, és completat Igualment, l’oposició definit-indefinit és establerta per a algunes formes pronominals Ara, aquesta oposició es reserva per a l’article tanmateix, cal assenyalar que molts gramàtics no se sotmeten a aquesta oposició perquè només admeten l’existència d’una sola classe d’article l’anomenat definit les formes de l’article anomenat indefinit passen, aleshores, a ésser incloses dins la categoria de pronom indefinit Segons Trubetskoj, és…
pronom personal
Gramàtica
El que es refereix a la persona gramatical del discurs.
Els pronoms personals tenen una funció substantiva, constitueixen un sistema coherent, que expressa d’una manera directa els dos camps referencials enfrontats en el discurs locutor-interlocutor i d’una manera indirecta el tercer camp referencial allò de què es parla Els de menció directa 1a i 2a persones no necessiten la distinció de gènere Els de menció indirecta 3a persona necessiten especialització de formes, i són els únics pronoms en el sentit etimològic de “mot que substitueix el nom” Els pronoms personals són els únics mots que han conservat restes de la declinació llatina…