Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
accent greu
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona
accent agut
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç situat damunt una vocal inclinat de dreta a esquerra (´).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals tancades, bé que alguns gramàtics del segle XIX l’han emprat damunt vocals obertes Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc En català modern és aplicat a les vocals tancades é, ó, í, ú, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona És un dels casos excepcionals en què el parlar barceloní ha determinat l’ortografia de la llengua literària, la qual, en els casos de divergència, ha seguit en general el vocalisme dels parlars occidentals i meridionals i el consonantisme dels parlars meridionals o baleàrics
accent circumflex
Gramàtica
Accent gràfic consistent en un traç angular situat damunt una vocal amb el vèrtex dirigit cap amunt (^).
En grec prenia també la forma ´` i era aplicat a les vocals de les síllabes última o penúltima per indicar un accent melòdic descendent En francès serveix per a indicar particularitats fonètiques, etimològiques, morfològiques, o bé per a distingir determinats homònins És emprat també en serbocroat i en eslovè En català fou emprat pel menorquí Antoni Febrer i Cardona al començament del segle XIX per a indicar la vocal neutra després ha estat usat fins a ben entrat el segle XX per a indicar una contracció prô , cân , però l’ortografia catalana moderna n'ha prescindit totalment