Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
freqüentatiu | freqüentativa
intransitiu | intransitiva
Gramàtica
Dit d’un verb que habitualment no admet complement directe, en oposició al verb transitiu, o d’un verb transitiu usat en sentit intransitiu.
imperfectiu | imperfectiva
copulatiu | copulativa
vos
Gramàtica
Forma que adopta el pronom us quan va immediatament darrere d’un verb acabat en consonant o en u semivocal.
hi
Gramàtica
Representa una circumstància de lloc que denota on és o s’esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa.
progressiu | progressiva
Gramàtica
Dit de la varietat de l’aspecte cursiu que presenta l’acció verbal en un desenrotllament creixent o decreixent: el dia es va aclarint.
proposició subordinada causal
Gramàtica
Proposició que, introduïda per una conjunció causal, expressa una circumstància de causa respecte a la significació principal de de la qual depèn.
En Va venir perquè volia parlar-te , la proposició causal volia parlar-te , introduïda per la conjunció perquè , indica el motiu de va venir
règim
Gramàtica
Mot o mots que depenen gramaticalment d’un altre en la frase.
En El president va llegir un discurs , el complement directe un discurs és el règim de va llegir En Els delegats van abstenir-se de votar , la preposició de és el règim del verb abstenir-se recció
punt
Gramàtica
Signe de puntuació (.) que indica una pausa de llarga durada i, amb ella, el sentit complet d’una oració.
Hom l’anomena punt i seguit quan va al final d’una oració, i l’escriptura continua a la mateixa línia i punt i a part o a cap quan va al final d’un paràgraf, i l’escriptura continua a la línia següent Hom usa l’un o l’altre segons el gra de relació, més o menys estreta, que el text que li segueix manté amb l’anterior