Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
balquer
Balquer
© mr_xiachun
Zoologia
Ornitologia
Moixó de la família dels sílvids, semblant a les boscarles, però més gros (fa uns 19 cm de llargària) i de bec més llarg i fort.
És de colors bruns, cella clara molt marcada i el seu cant és estrident i ronc Els balquers volen baix i es paren sovint en els arbres i en els fils de telèfon o d’electricitat Nien entre joncs i canyissos, a la vora de l’aigua els nius tenen forma de copa i resten subjectats a les tiges de les plantes aquàtiques Són anomenades també rossinyols d’aigua , i són freqüents a Europa, Àfrica i Àsia
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
niu
Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —…
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord