Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
pit-roig
pit-roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels túrdids, de 14 cm, que té el pit i el front d’un color de taronja viu i les parts superiors gris oliva.
És fortament territorial i habita tant als grans boscs com als jardins i parcs de tot Europa, llevat d’Islàndia, el N d’Escandinàvia i les Balears És sedentari a la Catalunya continental i hivernant a les Illes
tord ala-roig

Tord ala-roig
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 21 cm, que és semblant al tord però té els flancs i la part inferior de les ales de color roig viu, les taques del pit allargades i una llista ocular groguenca.
Habita a l’Europa i la Sibèria septentrionals i hiverna a les illes Britàniques, França i el N d’Itàlia És ocasional i escàs, a l’hivern, als Països Catalans
agró roig
Agró roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels ardeids, semblant al bernat pescaire, però més petit i de tons més bruns.
Té el coll llarg i prim, de color rogenc amb franges negres Viu als canyars i entre les plantes palustres, en colònies de vegades molt nombroses, com les del Delta de l’Ebre Nia a l’Europa del S
morell cap-roig
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors grisos, amb el cap bru i el pit blanc.
La femella té una franja blava entorn el bec Viu vora els mars i llacunes, rarament al mar N'hi ha que hivernen als Països Catalans
cama-roja
Ornitologia
Nom de diferents ocells camallargs que tenen les potes vermelles, com el flamenc, el cames llargues i altres.
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània
guacamai

Guacamai roig d’ales grogues i blaves 'Ara macao?
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells dels gèneres Anodorhynchus
i Ara
, de la família dels psitàcids
.
Guacamai blau 'Ara ararauna' © Fototecacat Presenten la cara totalment o parcialment desproveïda de plomes, el bec gros i fort, la cua tan llarga com el cos, o més, i són de plomatge molt llampant El guacamai blau Ara ararauna , el guacamai militar Ara militaris , el guacamai roig d’ales grogues Ara macao i el guacamai roig d’ales verdes Ara chloroptera tenen la part plomada del cap més o menys ratllada de negre, i el guacamai jacint Anodorhynchus hyacinthus té desproveïts de plomes únicament els entorns dels ulls i del mentó, que són grocs Tots ells habiten…
psitaciformes
Ornitologia
Ordre d’ocells zigodàctils, de 8 a 100 cm, que tenen el bec robust, amb la mandíbula superior punxeguda i molt corba, i la inferior corbada cap amunt i amb l’extrem escapçat.
Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
padda
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estríldids, de 15 cm, que té el cap, les rèmiges i la cua negres, les galtes i el ventre blancs i la resta del cos grisa.
El bec és cònic, gros, massís i de color roig viu, amb les vores i la punta blanques És apreciat com a ocell de gàbia i habita a tot el SE d’Àsia i a l’Àfrica oriental