Resultats de la cerca

Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia, d’Oceania i…

Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans

Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes

Els peus tenen quatre dits, lliures, o bé els tres anteriors units per una menbrana El bec és llarg, cònic i completament dur El color del plomatge és igual en els mascles i en les femelles, excepte en l’època de zel La gran majoria dels individus de l’ordre són ocells d’aiguamoll Són migradors i s’alimenten de diverses preses i també de cadàvers Llur distribució geogràfica és molt àmplia

No té plomes a la zona de la cara, on la pell és d’un color roig viu, el bec fa més de 20 cm i és de color groc, i les potes i els peus són roigs És sociable i habita als aiguamolls i als prats de Madagascar i a l’Àfrica tropical i meridional

Són ocells exòtics de bec molt gros, propis de les regions equatorials de l’Àsia i l’Àfrica

El dit posterior és curt i és per sobre del nivell dels tres dits anteriors Tenen un vol lent i pausat Nien en arbres i teulades Són propis dels EUA, d’Àfrica i de la zona eurasiàtica

Tenen el bec cònic, amb la base tan grossa com el cap, una papada flàccida, que és una característica sexual secundària, i també té relació amb la funció respiratòria, i el cap i el coll nus amb la pell rosada Són gregaris i bàsicament necròfags El marabú africà Lcrumeniferus Detall d’un marabú africà © Xevi Varela té les parts superiors negres i la base del coll i les parts inferiors blanques habita des del Sudan i Etiòpia fins a Zàmbia El marabú indi Ldubius o argala té les parts superiors d’un color verd metàllic, i el marabú javanès Ljavanicus o argala menor té una làmina còrnia al…

Els vultúrids fan de 59 a 150 cm de llargada i de 145 a 287 cm d’envergadura, tenen les potes febles i relativament adaptades a la marxa, les urpes fortes però poc desenvolupades, el cap i el coll més o menys desproveïts de plomes llevat del trencalòs i coberts de plomissol, el bec fort i almenys tan llarg com el cap, i les ales llargues, amples, amb els extrems arrodonits i perfectament adaptades al vol planat Aufrany Neophron percnopterus © Lluís Prats Són necròfags, i les seves postes consten d’un únic ou Comprèn 14 espècies, repartides entre 10 gèneres, que habiten a les regions pobres…