Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes de 20 a 65 cm; tenen el cap ovalat, el bec comprimit lateralment i sense cera, tres dits de les potes units per membranes, la glàndula uropígia revestida de plomes i la cua amb deu timoneres.
Són molt voraços i excellents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i acostumen a fer les migracions vorejant les costes
lànids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 15 a 30 cm, amb el cap voluminós i ample, de coll curt i el bec robust, ganxut i proveït d’una mena de dent còrnia a cada banda de l’extrem.
Són molt agressius i s’alimenten d’insectes, petits vertebrats i, ocasionalment, ocells petits gairebé totes les espècies acostumen a clavar les preses en matolls espinosos Habiten a Euràsia, Àfrica i l’Amèrica del Nord
paràsit
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.
Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol Tots ells són de colors foscs El paràsit gros Sskua cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample Spomarinus , el paràsit cuapunxegut Sparasiticus i el paràsit cuallarg Slongicaudatus , només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània
faisà
Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
cacatua
cacatua
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de l’ordre dels psitaciformes, semblants als papagais, que pertanyen principalment al gènere cacatua
.
Es caracteritzen pel fet de tenir el cap adornat d’un plomall erèctil de colors vistosos, així com és vistós tot el seu plomatge, amb predomini del blanc i el negre El bec és gros i fort, comprimit lateralment S'alimenten de llavors, bulbs i brots Nien en forats que fan amb el bec en troncs d’arbres Propis d’Austràlia i les illes d’Oceania, viuen sovint reunits per parelles o formant petits grups Són bons voladors, i s’enfilen pels troncs amb l’ajuda del bec S'acostumen fàcilment a viure en captivitat i poden aprendre a fer exercicis i repetir paraules
ocells
ocell pelicaniforme: fregata
© Fototeca.cat
Ornitologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i ovípars amb les mandíbules allargades en forma de bec, la major part del cos cobert de plomes i les extremitats anteriors transformades en ales i que se sostenen dempeus sobre les posteriors.
Les dimensions del cos i els tipus de ploma que el recobreixen varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Les ales poden ésser més o menys desenvolupades o atrofiades i, per tant, més o menys aptes per al vol Les extremitats posteriors tenen el fèmur curt, la tíbia llarga i presenten de dos a quatre dits, segons la disposició dels quals el peu és anomenat anisodàctil, heterodàctil, pamprodàctil, sindàctil o zigodàctil Els ocells nedadors acostumen a tenir els dits dels peus units per una membrana més o menys completa Fora d’un parell de…