Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
ploceids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 40 cm, que tenen el bec curt, massís i subcònic, les potes primes i fortes, 9 o 10 rèmiges primàries i presenten un marcat dimorfisme sexual.
Comprèn 140 espècies, distribuïdes en 20 gèneres, els principals dels quals són Passer, Euplectes i Vidua Habiten arreu del món, llevat dels pols
podicipèdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels colimbiformes, de 25 a 50 cm, que tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals i el plomatge suau i dens, amb les rèmiges rudimentàries.
Comprèn 18 espècies, repartides entre els gèneres Podiceps, Podilymbus, Aechmophorus i Centropelma , que habiten a prop de llacs, estanys i rius d’arreu del món
gruids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i apropiat per a desenterrar grans, tubercles, arrels i cucs, i les rèmiges secundàries internes molt desenvolupades.
A l’època de reproducció fan danses nupcials molt espectaculars, i els polls són nidífugs Habiten arreu del món, excepte a l’Amèrica del Sud, i als pols
durbec
Durbec
© Superbass
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, d’uns 18 cm, que té el bec de forma cònica i gruixut, el coll curt i gros, la cua curta amb la punta blanca, i les ales de color negre blavós amb franges blanques.
És principalment arbori, i habita als boscs, parcs i fruiterars d’arreu d’Europa, llevat de les regions nòrdiques Hom el troba al nord de Catalunya i a les Balears únicament a l’hivern
merla
Merla
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 25 cm, que té (el mascle) el plomatge negre i el bec i el cercle orbital d’un groc viu.
La femella és bruna, amb les parts inferiors esquitxades de negre És omnívor i posseeix un cant bellíssim Habita en arbredes, parcs, boscs i jardins, a tot Europa, fins als 65°N, i és comuna arreu dels Països Catalans
titònids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de 33 a 45 cm, amb els discs facials molt marcats, arrodonits a la part superior i units l’un amb l’altre fent-ne un de sol, que és codiforme.
El plomatge, adaaptat al vol nocturn, és barrejat de blanc, negre i roig Comprèn 10 espècies, que pertanyen totes al gènere Tyto i habiten arreu del món, llevat de les zones polars, Escandinàvia, el centre i el nord d’Àsia i Nova Zelanda
estrígids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels estrigiformes.
Comprèn 130 espècies, repartides arreu del món Presenten els discs facials separats, són prèsbites i tenen el bec voltat d’una mena de pèls, amb els quals examinen els aliments abans d’ingerir-los Els ulls són gairebé immòbils, però poden girar el cap 270° El plomatge, adaptat al vol nocturn, és críptic
pàrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 7 a 20 cm, que tenen el bec curt, esmolat i gairebé cònic, les potes curtes i fortes, les ales arrodonides, amb 10 rèmiges, la primera de les quals és la meitat de la segona, i 12 rectrius.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, neixen coberts de plomissol i són omnívors, bé que preferentment s’alimenten d’insectes Comprèn 52 espècies, repartides en 4 gèneres, el més important dels quals és Parus , que comprèn la majoria de les mallerengues Habiten arreu del món, excepte als pols, Oceania, Amèrica del Sud, Madagascar i Australàsia
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord