Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
òliba
© Steve Garvie
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels titònids, que fan de 35 a 45 cm i tenen els discs facials units formant-ne un de sol en forma de cor, a l’interior del qual també hi ha el bec.
De les 10 espècies que componen el gènere, només n'hi ha una d’europea, l' òliba vulgar Talba , de 35 cm, que té les parts superiors de color castany daurat clar, finament puntejat, les inferiors més clares o completament blanques i la cara blanca, amb els ulls negres S'alimenta, bàsicament, de petits rosegadors Habita i és sedentària a tot Europa, llevat de l’Escandinàvia
pinsà
Greg Lasley iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que té una doble franja alar i les rectrius externes blanques.
El mascle presenta el front negre, el pili i el clatell blau pissarra, les galtes, la gola i el pit rosats, el carpó verdenc, les parts superiors castanyes i el ventre blanquinós La femella, ultra les marques blanques, té les parts superiors bru olivaci i les inferiors més clares Tot i que difícilment s’amanseix, és molt apreciat com a ocell de gàbia pel cant És migrador parcial i habita a tot Europa, fins als 68° N, l’est d’Àsia i el nord d’Àfrica És molt comú als Països Catalans
picot
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més clares…
rossinyol
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels túrdids, de 16 cm, que té les parts superiors de color bru rogenc i les inferiors més clares.
És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador a més, en captivitat gairebé no canta Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna a l’Àfrica…
mussol emigrant
CC u|Mdf
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrigiformes, de la família dels estrígids, de 38 cm, que té les parts superiors falbes tacades de bru fosc i les inferiors més clares amb llistes brunes.
És migrador parcial Habita al nord d’Euràsia i d’Amèrica És ocasional als Països Catalans
tórtora domèstica
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 27 cm, que és semblant a la tórtora turca, però de color ocraci pàl·lid amb les puntes de les ales clares.
roquerol
© gaojianjun
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 15 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc, les inferiors més clares i una franja de taques blanquinoses a la cua.
És migrador parcial i habita únicament en cingleres i penya-segats del nord-oest d’Àfrica, el sud d’Europa fins als Alps, i una part d’Àsia És comú als Països Catalans
oriol
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids, de 24 cm, el plomatge del qual és groc viu amb les ales i la cua negres en els mascles i verd groguenc amb les parts inferiors més clares i ratllades en les femelles.
Habita als boscs caducifolis de tot Europa, llevat d’Escandinàvia i el S de Grècia, i hiverna a l’Àfrica oriental
perdiu xerra
Hennie Cuper (CC BY-NC 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels fasiànids, de 30 cm, que és de color gris, amb les parts inferiors més clares, té el cap castany rogenc i el mascle presenta una taca castany fosc en forma de ferradura al pit.
Habita a les muntanyes del N de la península Ibèrica i a tot Europa, excepte al S de França Als Països Catalans és comuna, però escassa, als Pirineus
tudó
Bernard DUPONT (CC BY-SA 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 40 cm, que és de color gris blavós, amb les parts inferiors més clares i amb reflexos verdosos al coll; té una faixa blanca a cada ala, les rèmiges negrenques, una faixa negrosa a l’extrem de la cua i una taca blanca a cada banda del coll.
Nia als arbres i és migrador parcial, bé que principalment sedentari, amb tendència a desplaçar-se cap al S a l’hivern Habita als boscs i, si no és objecte de caça, als parcs i jardins extensos de tot Europa, llevat de l’extrem septentrional, a les illes mediterrànies i al N d’Àfrica És comú als Països Catalans, i a l’hivern la població sedentària és reforçada pels individus provinents del nord que hi passen l’hivern