Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
tràupids

Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia
sílvids
Zoologia
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 8,5 a 20 cm, que tenen el bec fi, prim i recte propi dels insectívors, amb els forats nasals oberts en una depressió, potes llargues, primes i poc aptes per a la marxa, i cua relativament llarga.
Construeixen el niu a terra o a poca alçada i el plomatge dels immaturs no té taques Comprèn 321 espècies, repartides en 61 gèneres, els més importants dels quals són Sylvia, Locustella, Acrocephalus, Hippolais i Phylloscopus, i habiten a gairebé tot el món, llevat dels pols
niu

Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells…
pingüí

Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova Zelanda El…
teixidor
Zoologia
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels ploceids, de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 17 cm, que construeixen nius penjats en forma de globus o bé d’ampolla.
S'alimenten preferentment de gra, i habiten a Àfrica, al S del Sàhara i al S d’Àsia N'hi ha unes 70 espècies, entre les quals cal destacar el teixidor roig Euplectes orix , el teixidor groc Malimbus vitellinus i el teixidor de cap negre Ploceus cucullatus
salangana
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 8 a 12 cm, que construeixen el niu bàsicament amb una saliva gelatinosa que segreguen (neossina) i el fan adherit en una superfície vertical.
Aquests nius són emprats per a preparar l’anomenada sopa de niu d’oreneta Comprèn unes 20 espècies, repartides per tota l’Àsia meridional i oriental, Austràlia i les illes del Pacífic oriental
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…