Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
cercavores
Cercavores
© Simon J. Tonge
Ornitologia
Moixó insectívor de l’ordre dels passeriformes, de la família dels prunèl·lids, d’uns 18 cm de llargada; als costats té franges de color bru rogenc, i el coll és blanquinós amb taques negres; el cap i el pit són de color grisenc.
De costums gregaris, viu a les muntanyes de la Mediterrània occidental i oriental, a més de 3000 m d’alt durant l’estiu
cruixidell
Cruixidell
© Valter Jacinto
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels fringíl·lids d’uns 18 cm, de color terrós amb vies fosques, bec curt i gruixut i complexió robusta.
És molt freqüent a Catalunya als camps de conreu, els prats i les jonqueres És de costums gregaris, especialment a l’hivern, i és habitualment polígam Té un cant característic, que recorda la cruixidera d’un feix de claus
polla pintada
Polla pintada
Paul Cools (cc-by-nc-4.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, de 23 cm, que té les parts superiors de color bru oliva fosc amb taques i ratlles blanques, el bec curt i groguenc amb la base roja i les potes verdenques.
És de costums crepusculars i habita amagat en terrenys humits o pantanosos de tota l’Europa continental—llevat de la península Ibèrica i el nord d’Escandinàvia—, a la Sibèria occidental i al nord-est de l’Índia És hivernant a la Catalunya continental
abellerol
Abellerols
© Dûrzan Cîrano
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de cos esvelt, d’uns 28 cm, de colors vius, amb predomini sobretot de verds a les ales, a la cua i al dessota, i de grocs al coll i parts superiors.
De costums gregaris, viu en terreny obert i es posa sovint als fils de telègraf Hom el troba a les regions càlides d’Europa als Països Catalans és corrent durant l’estiu El seu nom alludeix al règim alimentari, a base d’abelles i de vespes
martinet de nit
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 60 cm, que té el pili, les espatlles i l’esquena negres, les ales i la cua grises, la resta del plomatge blanca, el bec negre i les potes d’un color groc pàl·lid o, a la primavera, rosades.
Té dues o tres plomes blanques i llargues a la nuca, que li pengen S'alimenta de peixos, nia en colònies i, fora del temps de cria, és de costums crepusculars Habita a l’Europa mediterrània i oriental i hiverna a l’Àfrica És comú a la Catalunya continental
cuculiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells caracteritzat pel fet que els seus representants tenen sempre quatre dits, que poden ésser disposats dos cap endavant i dos cap endarrere.
Tots quatre dits, però, són proveïts d’ungles llargues i fortes La cua és només mitjanament llarga i formada per deu rectrius És un ordre cosmopolita, de costums arborícoles, i alguns gèneres parasiten els nius d’altres ocells Comprèn dos subordres el primer agrupa els cucuts, i el segon, els musòfags
aura
Ornitologia
Ocell falconiforme de la família dels catàrtids, d’uns 75 cm de llargària i de plomatge negrós; el cap i el coll són vermells, sense plomes.
Els seus costums són semblants als dels còndors i els urubús s’alimenta principalment de carronya i també d’insectes i de petits i rèptils Desprèn una olor molt desagradable Freqüenta els poblats i a la nit es refugia als boscs Habita una gran part de l’Amèrica meridional, Mèxic i les Antilles
martinet menut
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels ardeids, de 35 cm, que té les parts superiors negrenques, la resta ocre pàl·lid, les potes verdes i el bec groguenc.
La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans
tinamiformes
Ornitologia
Ordre d’ocells, de 18 a 60 cm, que tenen l’estern amb quilla i els músculs pectorals ben desenvolupats, però són d’ales reduïdes, volen malament i durant distàncies curtes, no tenen pigostil, les rectrius són molt curtes o bé hi manquen, el bec és prim i les potes són fortes.
Llur plomatge és críptic, de tons bruns terrosos o grisos, amb fines ratlles, franges o taques, i gairebé no presenten dimorfisme sexual Hom els coneix amb el nom general de tinamús Són de costums terrestres, s’alimenten de grans, fruites i insectes, fan el niu a terra i els polls són nidífugs Comprèn una sola família, la dels tinàmids, amb 45 espècies, que pertanyen a 9 gèneres, els més importants dels quals són Tinamus , Rhynchotus , Eudromia , Crypturellus i Nothura Habiten a Amèrica, des del sud de Mèxic fins a la Patagònia
àguila reial
Àguila reial
© D. Hutcheson
Ornitologia
Àguila de grans dimensions i de color bru amb reflexos daurats, que s’estén per tota la regió paleàrtica i neàrtica.
Hom la troba al Pirineu, però no amb abundància Fa nius, que utilitza en diverses ocasions, en roques dels vessants de les muntanyes A la primavera pon de 2 a 4 ous, blancs i tacats de vermell Les cries, anomenades aguilons , estan recobertes d’un plomissol blanc Té costums caçadors i s’alimenta de llebres, perdius i altres preses Els tàrtars de Kirguizistan aprofiten aquestes aptituds i utilitzen els exemplars domesticats per a la caça d’antílops i d’altres preses, que captura en vols rasants Cada parella necessita un territori de caça molt extens