Resultats de la cerca
Es mostren 658 resultats
rei dels zopilots
rei dels zopilots
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes
, de la família dels catàrtids, de 80 cm, que és de color blanquinós, llevat de la cua i les rèmiges primàries i secundàries, que són negres, i la base del coll, que és de color gris fosc.
El bec, amb carúncula, la cara i la pell del coll són de color taronja rogenc brillant, i la part superior del cap és negrenca Habita en selves, boscs i terrenys oberts des de Mèxic fins al nord de l’Argentina
piula dels arbres
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids, de 15 cm, que és semblant a la piula però amb el pit groguenc i més llistat.
Habita a tot Europa, llevat del litoral mediterrani, i hiverna a l’Àfrica tropical És migratori als Països Catalans
ardeids
Bernat pescaire, pertany al grup dels ardeids
© C.I.C. Moià
Ornitologia
Família de l’ordre dels ciconiformes, integrada per ocells bastant grossos (gairebé tant com les cigonyes), camallargs, amb el coll també allargat i flexible.
Els quatre dits dels peus són lliures, o bé els tres anteriors són parcialment units per una membrana El bec és llarg, de forma cònica i totalment endurit Potes i bec canvien de color quan l’ocell adquireix el plomatge nupcial Tenen sovint plomalls al cap, al coll o al pit Són semiaquàtics i viuen prop de l’aigua Nien en arbres o arbusts els pollets són nidòfils Volen amb el coll replegat entre les espatlles Pertanyen a aquest grup els agrons, el bernat pescaire, l’esplugabous, els martinets i els bitons
pica-soques
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels sítids, de l’ordre dels passeriformes.
Habita en una gran part d’Àsia i a tot Europa, llevat d’Irlanda, Islàndia, Escòcia, la meitat nord d’Escandinàvia i les illes mediterrànies L’únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau o pic bastard o tàpara Sitta europaea , que fa 14 cm i té les parts superiors de color blau grisenc, les inferiors ocraci pàllid i els costats castanys Té les galtes i la gola blanques i una llista ocular negra A la Catalunya continental, és comú als boscs, des dels Pirineus fins al Montseny i el Montnegre
anseriformes

Oca del Canadà, exemple d’aanseriformes
© Corel
Ornitologia
Ordre de la classe dels ocells, que comprèn la majoria dels ocells que antigament es reunien en el grup dels palmípedes.
Són ocells aquàtics, de tíbia curta Els dits anteriors de les potes són units per una membrana, més o menys totalment, que els ajuda a impulsar-se dins l’aigua El dit posterior és lliure i és implantat més amunt que els altres la seva mida varia segons les espècies El bec és, en els uns anàtids , ample i pla, amb les vores proveïdes pel costat intern de fines làmines còrnies són lamellirostres en els altres anímids és fort i curt, semblant al de les gallines El plomatge és dens i abundant Molts tenen una glàndula sebàcia prop de la cua l’animal recull amb el bec el greix que segrega, i se…
ocell del paradís

ocell del paradís
Mohd Fazlin Mohd Effendy Ooi (CC BY 2.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de la família dels paradiseids, de l’ordre dels passeriformes.
Són bàsicament frugívors, llur veu és semblant a la dels còrvids i les parades nupcials dels mascles són molt espectaculars Els mascles de l' ocell del paradís gros Paradisaea apoda , que és el més conegut, presenten uns grans ventalls de plomes vermelles a cada flanc, mentre que el plomatge de les femelles no té cap particularitat
gratapalles

Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional
escorxador

Escorxador
© Maren Winter
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 17 cm de llargada.
Els mascles presenten el dors castany, el pili i el carpó gris blavenc pàllid, les parts inferiors de color blanc rosat, les ales de castany negrenc, un traç facial negre a través dels ulls fins a la zona auricular i la cua negra amb les plomes laterals blanques Les femelles no tenen el traç facial, són de color burell rogenc a les parts superiors i ocraci amb llistes transversals burelles en forma de mitja lluna a les inferiors S'alimenta d’insectes, ocells de niu i petits mamífers, que clava vius en arbusts espinosos Habita a tot Europa, excepte a la part més…
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on atenyen el…
guacamai

Guacamai roig d’ales grogues i blaves 'Ara macao?
© Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells dels gèneres Anodorhynchus
i Ara
, de la família dels psitàcids
.
Guacamai blau 'Ara ararauna' © Fototecacat Presenten la cara totalment o parcialment desproveïda de plomes, el bec gros i fort, la cua tan llarga com el cos, o més, i són de plomatge molt llampant El guacamai blau Ara ararauna , el guacamai militar Ara militaris , el guacamai roig d’ales grogues Ara macao i el guacamai roig d’ales verdes Ara chloroptera tenen la part plomada del cap més o menys ratllada de negre, i el guacamai jacint Anodorhynchus hyacinthus té desproveïts de plomes únicament els entorns dels ulls i del mentó, que són grocs Tots ells habiten al centre i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina