Resultats de la cerca

Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors…

El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica

La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans

Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura…

El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida

Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord

És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans

Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…

Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…

Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional