Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
calàbria

Calabria grossa (G. immer)
© NWF
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics de l’ordre dels gaviformes, que ultrapassen el mig metre de llargada, amb el cos i el cap allargats, el coll llarg i el bec també llarg, agut i fort.
Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors…
busqueta

Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
boscaler

Boscaler comú (L. luscinioides)
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
còlit

Còlit gris (O. oenanthe)
© Craig Nash
Ornitologia
Nom donat a diverses espècies del gènere Oenanthe, de la família dels túrdids.
Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura…
colom perdiu

Colom perdiu
(CC0)
Ornitologia
Colom, de la família dels colúmbids, amb els tarsos alts i robusts, amb els dits proveïts d’ungles grosses i corbades; té les ales petites i la cua arrodonida.
El cap és blavós, el dors, de color terrós, i la regió ventral, vermella Habita a Cuba i a Florida
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…
cama llarga
Cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
gavineta

Gavineta
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels làrids, d’uns 40 cm que té el quart dit posterior de cada pota en l’estat de vestigi.
És blanc, amb el dors i les ales grisos, el bec groc i les potes i la punta de les ales negres Nia a les costes de Noruega, Islàndia i Anglaterra, i a l’hivern arriba fins a la Mediterrània occidental És accidental als Països Catalans
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó emplomallat o…
gratapalles

Gratapalles
© Paco Gómez
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 16 cm.
Els mascles del qual presenten, a la primavera, el cap d’un color verd d’oliva, molt fosc al pili, llistes grogues a sobre i a sota dels ulls, i negres la gola, la barbeta i una franja ocular, les parts inferiors grogues, una franja pectoral verdosa, els flancs llistats i el dors castany Habita a l’Europa occidental i meridional i hiverna a l’Àfrica septentrional