Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
kea
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes, de la família dels psitàcids, d’uns 50 cm que té el plomatge d’un verd olivaci, amb les vores i el nervi de les plomes més fosc, i la mandíbula superior del bec que arriba a fer 5 cm.
S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
minà
Minà
India Biodiversity Portal (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels estúrnids, de 35 cm, que és negre brillant, amb una taca blanca a cada ala, i té carúncules grogues al cap; el bec i les potes també són grocs.
S’alimenta essencialment de fruita i és molt apreciat com a ocell de gàbia, car és fàcilment domesticable i imita sorolls i el llenguatge humà millor que els psitaciformes Habita a l’Índia, a Sri Lanka i a l’arxipèlag de les illes Sonda
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord
garsa
Garsa
Wouter Koch (cc-by-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes de la família dels còrvids, d’uns 45 cm, amb la cua llarga i el bec i les potes negres.
Presenta les plomes escapulars, els flancs i el dessota de color blanc, i la resta del plomatge és negre amb reflexos verds, blaus i morats És molt sociable i gregari a l’hivern S'alimenta d’insectes, cargols, llimacs, sargantanes, ous i culotis d’altres ocells, carn morta, cireres, nous, raïm, fruita en general, patates i pastanagues Nia generalment en arbres alts i la posta és de 6 a 8 ous Habita a tot Europa, excepte Islàndia, Còrsega, Sardenya i les Balears, a la zona temperada d’Àsia, l’Àfrica septentrional i l’oest de l’Amèrica del Nord
kiwi
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels apterigiformes, de la família dels apterígids, que comprèn tres espècies (la més grossa de les quals ateny 70 cm), que tenen el bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, a la punta del qual s’obren les fosses nasals.
Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció
ramfàstids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels piciformes, de 30 a 62 cm, que tenen el bec comprimit lateralment, alt, corb a la punta, més llarg que el cap i sovint tant com el cos, constituït per un teixit ossi molt esponjós, amb la ramfoteca de colors vius i les vores sovint dentades.
La llengua és tan llarga com el bec, prima, dura, força rígida i té tot de petites cerres a cada banda Al voltant dels ulls hi ha una zona de pell de color blau, i el plomatge és llampant, generalment negre o verd amb grosses zones roges, blanques, blaves o grogues Són sedentaris, s’alimenten de fruita, insectes, petits vertebrats i ous, no presenten dimorfisme sexual, nien en forats dels arbres i són fàcilment domesticables Habiten, en petits grups, a les selves americanes, des del sud de Mèxic fins al Paraguai i el nord de l’Argentina Comprèn 37 espècies, repartides entre els…
calau
Bucorvus leadbeateri
© Xevi Varela
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells pertanyents als gèneres Bucorvus, Buceros, Dichoceros
i Bycanistes,
de l’ordre dels coraciformes
.
Tots tenen un bec gros, corbat en forma de sabre i comprimit lateralment, amb una protuberància òssia més o menys voluminosa a la base Les dimensions dels calaus varien des de 40 cm a 1 m de llargada El plomatge és en general de color fosc, així com el bec Nien en cavitats buides dels arbres, que el mascle, durant la incubació dels ous per la femella, tapa amb fang, deixant-hi solament un petit forat, a través del qual alimenta la femella Són arborícoles i s’alimenten de fruita i llavors, insectes i bestioles de tota mena alguns s’alimenten també de carronya Són propis de l’Índia…