Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
gavot gegant
Gavot gegant dissecat
amanderson2 (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, de 75 cm, extingit el 1844.
Era incapaç de volar i habitava als illots i les illes de l’Atlàntic nord, des de Terranova, Grenlàndia i Islàndia fins a Escandinàvia i el nord de les illes Britàniques
ocell de tempesta
Ocells de tempesta
Seo/BirdLife
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes, de la família dels hidrobàtids, de 15 cm, d’un color negrenc i amb el carpó blanc, les potes i el bec negres i la cua quadrada.
És l’ocell marí més petit d’Europa Habita als illots i els penyals del litoral des del golf de Biscaia fins a Islàndia, i a les illes i en alguns punts costaners de la Mediterrània occidental És comú als Països Catalans
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids Procellaria…
pingüí
Pingüí emperador
Greg Lasley (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat a tots els ocells de l’ordre dels esfenisciformes, propis de l'hemisferi sud, no voladors, adaptats per a nedar i fer immersions en el medi marí i que s'alimenten de krill, peix o calamars.
Els que pertanyen als gèneres Spheniscus, Eudyptula, Megadyptes, Eudyptes i Pygoscelis atenyen de 40 a 75 cm L'espècie més petita, el pingüí petit, té una alçada d'entre 35 i 40 cm El pingüí del Cap Spheniscus demersus fa 75 cm i habita als illots de la costa occidental de l’Àfrica del Sud El pingüí de Magallanes Spheniscus magellanicus ateny 62 cm i habita a Xile, la Terra del Foc i les illes Malvines El pingüí d’Adèlia Pygoscelis adeliae , de 75 cm, habita a les costes de l’Antàrtida, i el pingüí menut Eudyptula minor fa 40 cm i habita a les costes d’Austràlia i Nova…
baldriga
Baldriga capnegra
© Fototeca.cat
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells marins de l’ordre dels procel·lariformes
, de cos fusiforme, d’uns 40 cm de llargària, d’ales grans i palmípedes.
Les baldrigues tenen el dors de tons molts foscs, i la part ventral, clara o blanca El bec és fi i encorbat a la punta damunt seu s’obren els orificis nasals, en forma de tubs Són ocells oceànics que viuen sempre en alta mar, llevat de l’època de nidificació són excellents voladors, però per terra es traslladen amb una gran dificultat, bo i arrossegant-se Volen arran d’aigua, i no es capbussen s’alimenten de peixos i d’altres animals de superfície Algunes espècies són sedentàries, i d’altres efectuen llargues migracions molt precises, passant sovint d’un hemisferi a l’altre tenen…