Resultats de la cerca

S'alimenta de fruita, larves, insectes i cucs que extreu de sota de l’escorça dels arbres amb el bec És endèmic de l’illa sud de Nova Zelanda actualment és en perill d’extinció

S'alimenta, especialment, de peixets, granotes, insectes i larves Habita a la meitat meridional de la península Ibèrica, a Suïssa, a la Camarga, al sud-est europeu, a tot Àfrica i a Madagascar Passa en migració pels Països Catalans

És típic del nord i el centre d’Àfrica i és accidental a la península Ibèrica durant l’estiu Habita en boscs molt frondosos i s’alimenta d’insectes, larves i ous d’altres ocells Quan han de pondre, les femelles parasiten els nius d’altres espècies dels còrvids, sobretot de les garses, de forma semblant a les femelles del cucut comú

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans

La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans

Al voltant de la base del bec tenen uns pèls llargs tàctils Les plomes són brunes, estretes i allargades Són endèmics de Nova Zelanda, tenen costums nocturns i l’olfacte extraordinàriament desenvolupat Localitzen els cucs i les larves colgats en la terra humida, d’on els extreuen amb el bec, i quan la terra és seca s’alimenten de la fruita que ha caigut dels arbres i de fulles Amb la introducció a les illes de diversos predadors, com ara gossos, gats, fures, etc, el nombre de kiwis minvà, i actualment hi ha perill d’extinció

Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans