Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
bec de serra

Bec de serra gros
Annika Lindqvist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Gènere d’ocells anseriformes, de la família dels anàtids, de les dimensions d’un ànec, però amb el bec més llarg i més fi.
Són cabussadors i piscívors Hi ha tres espècies europees que hivernen a la península Ibèrica, i nien al nord i al centre d’Europa El bec de serra gros M merganser , d’uns 65 cm, té el bec molt estret i les potes roges el mascle té el pit i els baixos d’un color blanc rosat, el dors negre i el cap d’un negre verdós Hiverna als grans rius, als llacs i a les maresmes, i nia en els buits d’arbres, als forats de les torberes, etc El bec de serra mitjà M serrator , d’uns 60 cm, té un plomall occipital que duen ambdós sexes la coloració és semblant a la del bec de serra gros, però amb…
podicipèdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels colimbiformes, de 25 a 50 cm, que tenen de 17 a 21 vèrtebres cervicals i el plomatge suau i dens, amb les rèmiges rudimentàries.
Comprèn 18 espècies, repartides entre els gèneres Podiceps, Podilymbus, Aechmophorus i Centropelma , que habiten a prop de llacs, estanys i rius d’arreu del món
ànec canyella

Ànec canyella
© David Blank
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, similar a l’ànec blanc, però de color canyella.
El mascle té un collaret negre És propi dels països orientals Viu a les platges dels llacs o a les ribes dels rius Als Països Catalans és rar
àguila pescadora

Àguila pescadora
© NASA
Ornitologia
Àguila d’uns 55 cm; té el cap, el pit i el dessota blancs.
Nia vora llacs i rius o en el litoral Es precipita sobre els peixos, i els agafa amb les urpes És pròpia del nord i est europeus hom la troba també al litoral mediterrani
agró blanc

Agró blanc
© Robert
Ornitologia
Gran ocell, de la família dels ardeids, de color blanc pur, amb potes i bec negres.
Té el coll molt llarg, fi i sinuós Viu a les vores dels rius i els llacs És un ocell migrador que nia a l’E europeu a la península Ibèrica és poc freqüent
milà negre

Milans negres
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 50 a 55 cm, més fosc que el milà i amb la cua més curta i no tan forcada.
Habita, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d’Euràsia, a tot Àfrica excepte el Sàhara i en una gran part d’Austràlia És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
ibis

Ibis sagrat o egipci
© Lluís Prats
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels tresquiornítids, de l’ordre dels ciconiformes, que tenen els tarsos llargs, tots quatre dits al mateix pla, amb els anteriors units a la base per una membrana, i el bec llarg, prim i corbat cap avall.
Són gregaris i comuns a les zones càlides i temperades, on habiten a les vores dels llacs, rius i aiguamolls Els més importants són l' ibis sagrat Threskiornis aethiopica , de l’Àfrica oriental, l' ibis ermità Comatibis eremita , del nord d’Àfrica i l’Àsia Menor, i l' ibis blanc Eudocimus albus i l' ibis roig Eudocimus ruber , de l’Amèrica tropical
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània