Resultats de la cerca

És d’hàbits aquàtics, adaptació que es reflecteix en la membrana interdigital de les extremitats inferiors, aptes per a la natació D'alimentació herbívora, construeix galeries poc profundes a la vora de rius, llacs i estanys Pot arribar a pesar fins a 10 kg i es reprodueix amb facilitat És de pell molt apreciada, i per aquest motiu fou introduït a Europa al final del segle XIX, on es cria en granges Els exemplars que se n'escapen sovint presenten una bona adaptació al medi si hi ha prou aigua A Catalunya hom en detectà una nombrosa colònia al Montseny al principi de…

Inclou la família Eomoropidae dels anciclòpodes de tipus arcaic de l’Eocè superior i la família Chalicotheriidae , pertanyent al gènere Chalicotherium , trobat al Miocè mitjà de Sant Quirze Aquest gènere presentava una forma anatòmica particular, amb trets dels perissodàctils i els rinoceronts Les extremitats anteriors, proveïdes d’urpes en lloc de peülles, eren molt més llargues que les posteriors Probablement utilitzaven aquesta adaptació per a brostejar pels arbres i arbusts

Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…

A causa de la seva gran resistència i de la seva forma, superior a la dels seus progenitors, és molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya Llur adaptació als climes àrids i als terrenys pedregosos els fa insubstituïbles en els llocs secs de predomini minifundista, on el tractor resulta antieconòmic Hom els empra en petites explotacions agrícoles d’àrees pobres Tant el mul com la mula són infecunds

De costums subterranis, presenten modificacions sobretot a les potes del davant, resultat de l’adaptació a la vida subterrània També hi ha representants adaptats a la vida aquàtica que tenen els dits de les potes del darrere units per una membrana S'alimenten de cucs de terra, insectes i arrels Comprèn nombrosos gèneres repartits per Europa, Àsia i l’Amèrica septentrional, com Talpa, Desmana, Galemys i Scalopus Als Països Catalans és representada pel talp i per Desmana sp aquest últim, de costums aquàtics, viu als rius dels Pirineus

Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els diferents…

Ensenyà medicina a Lleida, i exercí de metge a València, on compaginà aquesta activitat amb classes privades de gramàtica llatina als fills de la burgesia valenciana, també a Oliva, a Gandia 1502-04 i, des del 1505, a Tortosa, on el curs 1515-16 fou mestre major de l’Estudi de Gramàtica de la ciutat A partir del 1515 es traslladà a Barcelona, on també treballà com a metge El 1502 publicà a València Sinonima variationum sententiarum , un repertori de frases en llatí i català per a escriure cartes correctament és una traducció i adaptació a la valenciana prosa d’una obra de Stefano Flisco L’any…

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…

El cos és fusiforme i el pannicle té un desenvolupament considerable, amb funció aïllant Habiten a totes les mars, però sobretot a les aigües àrtiques i antàrtiques El subordre comprèn les famílies dels otàrids lleó marí, dels odobènids morsa i dels fòcids foca, elefant marí

N'hi ha a tot el món