Resultats de la cerca

Són animals essencialment carnívors D’hàbits generalment nocturns, tenen moviments àgils i cautelosos S'enfilen als arbres amb facilitat i poden nedar bé Són cosmopolites, excepte a la regió australiana els més coneguts són el gat domèstic, el lleó, el tigre i el lleopard Algunes espècies, com el gat mesquer i el gat domèstic , habiten actualment als PaïsosCatalans Fèlids Acinonnyx jubatus guepard Felis catus gat, gat domèstic Felis concolor puma , lleó americà Felis serval serval Felis silvestris geneta , gat salvatge Felis pardalis ocelot Lynx sp linx…

Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als PaïsosCatalans La llúdria gegant Pteronura sp…

Entre les espècies dels PaïsosCatalans, n’hi ha que pertanyen a la família dels vespertiliònids, caracteritzada pel fet de presentar el musell sense excrescències nasals, pavelló de l’orella amb tragus, i cua que a penes surt de la membrana alar, com les del gènere Leuconoe —L Myotis daubentonii ratapinyada clara d’aigua i L Myotis capaccinii ratapinyada de peus grossos —, les del gènere Selysius —S Myotis mystacinus ratapinyada de bigotis , S Myotis natteri ratapinyada de Natterer , S Myotis bechsteinii ratapinyada de Bechstein —, les del gènere Pipistrellus…

La cua té una llargada igual a la del cap i el cos junts, i és coberta de pèls llarguíssims el pelatge del cos és curt, aspre i de color variable, però sempre fosc a les parts superiors i blanquinós a les inferiors Habita en els boscs ombrívols i és essencialment diürn Menja llavors de tota mena, fruites, nous, pinyons, fages i brots tendres i sucosos, bé que també ingereix ous, insectes i ocellets A l’estiu arreplega menjar per a l’hivern i el guarda en els forats dels arbres i sota terra Fa nius, on passa la nit i on neixen i romanen les cries És perseguit per…

El pelatge és de color gris, més clar al dessota És un animal molt prolífic pareix de 4 a 8 cops l’any, amb una mitjana de 6 cries per ventrada Els petits són anomenats llorigons , catxaps o conillets S'alimenta de gairebé tota mena de plantes herbàcies o conreades En estat silvestre és anomenat conill de bosc, boscà, fer o de camp , i habita en llocs més aviat secs i en terrenys poc accidentats Són gregaris i de moviments molt ràpids Viuen en caus o llorigueres que excaven sota terra La seva àrea de distribució s’estén pel nord d’Àfrica i l’Europa meridional i central Del…

Té el musell allargat, les orelles grosses i erectes i les potes llargues i robustes, amb quatre dits armats de poderoses ungles El pelatge és fosc al dors i a les parts superiors del cap, i de gris a lleonat als costats Habita en tota mena d’hàbitats, al pla i a la muntanya, excepte en terrenys molt àrids o pantanosos És carnívor, però també menja carronyes, bulbs i tubercles Caminador infatigable, fa constantment llargues distàncies i emet un udol característic De costums generalment nocturns, els llops viuen en grups familiars jeràrquics, excepte durant l’època de reproducció…

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru…

Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre…

Habiten en llocs secs i entren en letargia per sota dels 12°C S'alimenten de fruits, petits invertebrats i àdhuc algun rèptil, com les serps Llur sistema de defensa és molt particular, car es fan una pilota exposant les punxes a l’enemic L' eriçó clar E algirus es diferencia de l' eriçó fosc E europœligus pel fet de tenir les orelles més grosses i les punxes de damunt del cap dividides en dues porcions per un solc Aquestes dues espècies habiten als PaïsosCatalans

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…