Resultats de la cerca

Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet

Tenen el cos massís, les extremitats curtes, gruixudes i tetradàctiles, la cua curta, comprimida lateralment, i el cap massís amb el musell ample La pell arriba a atènyer 5 cm de gruix, i els orificis nasals, els llavis i les orelles són proveïts de cerres rígides Són herbívors i les dents incisives i canines tenen creixement continu

Són animals de grans dimensions, de cap aplanat i ample, amb la mandíbula superior més curta que la inferior les barbes són més curtes i rígides que les dels balènids Tenen les primeres vèrtebres cervicals lliures Les aletes pectorals són llargues, i en tenen una de molt característica, l’aleta dorsal, present també en altres cetacis Sota el coll i el pit tenen uns grans plecs longitudinals

El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides…

Entre altres, cal esmentar el gat cerval o linx, el gat d’algàlia o civeta, el gat domèstic , el gat mesquer o geneta i el gat salvatge

Generalment són de dimensions grans Els més coneguts són el mastí dels Pirineus , l’anglès, el tibetà i l’extremeny

Fou descobert el 1742 en una àrea molt limitada de la mar de Bering

Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a fer 2,20 m, i habita a l’…

Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels…