Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ornitorrinc
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids, que pot arribar als volts de mig metre de llargada total.
De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que cova durant…
rata talpera

Rata talpera
(CC0)
Mastologia
Mamífer teri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, que pot arribar a fer 25 cm de longitud total.
És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió
opòssum
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels marsupials, de la família dels didèlfids, de distribució americana, que poden arribar a tenir 50 cm de llarg.
Són animals de musell allargat, orelles grosses, cos pelat i cua llarga tant com el cos i nua Són d’hàbitat boscós o, com a mínim, de matoll, i de règim omnívor La gestació, com en tots els marsupials, és curta de 10 a 12 dies Després del naixement romanen fins a dos mesos dins el marsupi
tar
Mastologia
Mamífer artiodàctil de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins, d’aspecte bastant típic de cabra, de fins a 1 m d’alçada i 1,5 de longitud total.
Estès per l’Índia, l’Himàlaia i Aràbia, pot arribar a 2 000 m d’altitud, i hom el troba en les zones accidentades La seva domesticació no és difícil
hipopòtam

Hipopòtam
© Xevi Varela
Mastologia
Mamífer del subordre dels suïformes de la família dels hipopotàmids, que pot atènyer 4,50 m de llargària, 1,65 d’alçària i 4,5 tones de pes, de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes i potes curtes, amb les orelles, els ulls i els orificis nasals en posició periscòpica al pla superior del cap.
És gregari i d’hàbitat aquàtic, però es desplaça amb facilitat per terra, on pot arribar a córrer a 40 km/h Habita als llacs, rius i terrenys pantanosos d’Àfrica, des del sud del Sàhara fins a l’extrem meridional del continent
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
manatí

Manatí
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels sirenis
, de la família dels triquèquids, que es caracteritzen pel fet de tenir un cos fusiforme i arrodonit, un cap sense musell i una aleta caudal sense fesa.
Poden arribar a atènyer unes dimensions de 4,5 m, la característica principal de llur esquelet és el fet de posseir sis vèrtebres cervicals El gènere inclou tres espècies Tmanatus , que habita a la costa oriental de l’Amèrica del Nord i Central, Tinunguis , de les costes de la regió de l’Amazones i de l’Orinoco, i Tsenegalensis , de l’oest africà
mirmecofàgids
Mastologia
Família de mamífers edentats del subordre dels xenartres, de cos robust i allargat, que atenyen una longitud total d’1,20 m.
No tenen dents i el musell presenta una forma tubular la boca, petita i estreta, conté una llengua vermiforme, que a l’espècie més grossa pot arribar a tenir 1 m de llargària La morfologia bucal va lligada amb el tipus d’alimentació són insectívors i es nodreixen introduint llur llengua viscosa dins els formiguers i termiters La família comprèn tres gèneres Myrmecophaga os formiguer, Tamandua i Cyclopes Habiten a Amèrica, des del centre del continent fins a l’Argentina
serval
Mastologia
Mamífer carnívor de la família dels fèlids, de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides i cua curta, de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.
Pot arribar a tenir una longitud total de 150 cm i una alçada de 50 cm Viu a la sabana africana, a Algèria i al sud del desert del Sahara S'alimenta al vespre i a l’alba de petits rosegadors, ocells, antílps joves i llangardaixos Les femelles pareixen dos o tres petits després d’una gestació de 9 a 11 setmanes S'emancipen de la mare quan tenen un any i s’estableixen en un territori propi Els seus predadors són lleopards, gossos i l’espècie humana S'ha extingit d’algunes zones de Sud-àfrica
llúdria
Mastologia
Nom donat als mamífers de la família dels mustèlids pertanyents als gèneres Lutra, Lutrogale, Pteronura, Amblionix, Aonix i Enhydra, caracteritzats pel fet de tenir un tronc llarg i flexible i un cap aixafat i ample.
Les potes són petites, amb cinc dits units per una membrana El pèl és dens i curt La llúdria comuna Lutra lutra ateny, com a màxim, 1,50 m de longitud total És un animal típicament adaptat al medi fluvial neda amb facilitat, el pèl impedeix que l’aigua arribi a la pell i les orelles presenten un dispositiu que permet de tancar el conducte auditiu S'alimenta de peixos, i fa els amagatalls a les riberes dels rius amb vegetació Habita a Europa, Àfrica, Amèrica i una gran part d’Àsia, i va en regressió als Països Catalans La llúdria gegant Pteronura sp pot arribar a fer 2,20 m, i…