Resultats de la cerca

Són més aviat de règim alimentari omnívor que no pas carnívor, i la seva dieta consta de glans, fruita i mel Les espècies holàrtiques presenten letargia hivernal, que pot durar fins a 6 mesos Són representats per cinc gèneres Ursus, Thalarctos, Helarctos , etc i vuit espècies, que ocupen Euràsia i Amèrica L’únic representant d’aquesta família als Països Catalans és Ursus arctos , actualment molt escàs, als Pirineus

Comprèn diverses formes, com els dasiürs i els tilacinins o llops de Tasmània, d’aspecte i costums similars als dels veritables carnívors

És semblant a la cabra pel seu aspecte i la seva forma de vida Habita al sud de l’Himàlaia a una altura que oscilla entre 1 000 i 2 000 m

Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És absent dels…

Els mascles fan més d’un metre i mig d’alçada a la creu i presenten un pelatge de color gris groguenc Les femelles, més petites, tenen un color més rogenc Habita als planells i a les valls d’Abissínia i Eritrea agrupat en ramats És un animal més propi de bosc que de praderia i s’alimenta de fulles i branques de plantes arbòries

Pertanyen als gèneres Procavia, Heterohyrax i Dendrohyrax són de talla petita com la del conill i amb aspecte general semblant al cobai El tronc és allargat, amb les potes curtes Plantígrads, tenen quatre dits a cada mà i tres a cada peu, tots proveïts de petites peüngles, a excepció del segon dit del peu, que té una ungla ganxuda

El tronc és robust i assoleix de 50 a 55 cm a la creu el cos és recobert de pèl dens i de llargada mitjana, i la cua és molt llarga, amb pèl abundant Té el cap gros, amb el musell prolongat i arrodonit a l’extrem, i els ulls són també grossos Les potes són curtes i fortes i el pelatge és de to variable va del groc pàllid al negre És un animal que viu en grups de pocs individus i que ataca els cangurs i els ramats d’ovelles, per la qual causa ha estat molt perseguit Actualment, és molt hibridat amb els gossos introduïts per l’home La seva presència a Austràlia, on habita, és encara un enigma…

És d’aspecte semblant al gat domèstic, però més massís, amb la cua curta i d’extrem rom i amb el pelatge de color de crema amb bandes fosques transversals És d’hàbits nocturns, corredor i saltador, per la qual cosa s’enfila molt bé als arbres, es nodreix d’ocells petits i mitjans i de mamífers diversos, com ara esquirols, conills, llebres, marts, mosteles, etc, i només excepcionalment s’apropa a les cases de pagès per entrar als galliners Habita a l’Europa central, meridional i oriental, en terrenys preferentment boscosos, fins a altituds de 1800 m És accidental als Països…

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…

L’armadura pot ésser formada per bandes successives d’escudets, articulades entre elles Priodontes, Chaetophractus , etc, o bé per dues plaques d’escudets grosses, una d’escapular i una de pelviana separades per bandes d’escudets Dasypus i Tolypeutes Els armadillos, com els eriçons, tenen la facultat d’arraulir-se formant una bola, com a mesura defensiva Viuen en llocs planers i descoberts, i moltes espècies caven caus i galeries tenen les potes anteriors amb cinc dits forts, proveïts d’ungles potents, amb les quals caven, mentre s’apuntalen sobre la cua i les…