Resultats de la cerca

El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis canadensis és…

Inclou l' òrix comú Oalgazel , de banyes lleugerament arquejades i que habita a la regió sahariana, l' òrix blanc Oleucoryx , que habita a l’Aràbia i a l’Iraq i és en perill d’extinció, i l' òrix beisa Obeisa o beisa d’Abissínia

El pelatge és espès i llanós, més llarg sobre el terç anterior del cos, i forma una crinera atapeïda al mentó i al final de la cua tenen també una tofa de pèl El bisó europeu B bonasus fa aproximadament 2,30 m de llarg i 1,50 m d’alt fins a l’esquena, amb un pes que pot arribar als 600 kg Abans vivia per tota l’Europa central, als boscs de bedolls i de coníferes, i s’alimentava de brots i fulles La pressió humana, amb la reducció creixent del seu hàbitat natural i la cacera indiscriminada, comportà la pràctica desaparició del bisó europeu, del qual els anys vint només sobrevivien uns quants…

Es caracteritzen per la talla relativament reduïda com a màxim 50 cm d’altura en la creu i per tenir el cap arrodonit, la cara nua, les banyes petites i un ble de pèls llargs sobre el front, enmig de les banyes Hi ha unes seixanta espècies de duikers , esteses per l’Àfrica tropical i equatorial

Les banyes dels mascles, petites i caduques, presenten poques ramificacions i són bifurcades a la punta Són molt àgils i ràpids habiten, en petits grups familiars, en boscs espessos de muntanya durant l’estiu, i baixen a les valls a l’hivern Són dòcils, tímids i pacífics s’alimenten d’herba, brots tendres, fulles i fruita Llur caça és reglamentada hom n’aprecia la carn i les banyes S’adapten bé a la vida en captivitat N’hi ha diverses espècies les més freqüents són C capreolus , pròpia de tot Europa, que habita als Pirineus i al sistema Ibèric, i C pygargus , una mica més gros que l’espècie…

Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior…

Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes

Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…

Els mascles posseeixen banyes, poc cargolades, de 70 cm És gregari i habita en zones de bosc dens i humit de l’Àfrica central i meridional

El mascle té dues banyes en forma de lira que atenyen 70 cm Habiten en grups reduïts al Tibet, entre els 4 000 i els 6 000 m