Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
bovins
Mastologia
Subfamília de mamífers bòvids que comprèn individus de grans dimensions i de cos massís i pesant.
Tenen el musell llarg, gros i nu el coll té una penjarella de pell característica, la barbellera manquen de llagrimers, de glàndules lacrimals i de glàndules interdigitals les femelles tenen dos parells de mamelles funcionals la cua és llarga, acabada en un pinzell de pèls les banyes solen ésser grosses, de tipus cavicorni, i són presents en ambdós sexes Són molt estesos arreu del món i ocupen gairebé tota l’àrea pròpia de la família Habiten les planes herboses i han estat utilitzats per l’home des de temps remots com a animals domèstics
ur
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la subfamília dels bovins, de la família dels bòvids, caracteritzat per la seva notable mida i les seves banyes, llargues i pesants.
Actualment extingit, hom el situa en la línia d’origen dels bovins domèstics Habità a Europa, a l’Àsia i a l’Àfrica, i els darrers exemplars desaparegueren al segle XVII
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
banteng
Mastologia
Bou salvatge de la subfamília dels bovins, de grans dimensions i de colors bruns, amb les anques i les potes blanques.
Els bantengs, que viuen en zones forestals o pantanoses, a la Insulíndia, poden ésser domesticats Hom en consumeix la carn, que és saborosa
anoa
Mastologia
Búfal nan de la subfamília dels bovins, el representant més petit dels bòvids, d’un metre escàs d’alçada, i de colors foscs o rogencs.
Té les potes curtes, i les banyes són de secció triangular Habita les zones muntanyoses de l’illa de Cèlebes
gaur
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, que ateny uns 3 m de longitud i 1,90 d’altura a la creu.
Té el cap curt i les banyes d’uns 50 cm el pelatge és curt i espès, d’un color negrós a la part superior i blanquinós a la inferior Habita a l’Índia, a les zones cobertes de boscs, fins als 2 000 m d’altitud
gaial
Mastologia
Mamífer de la família dels bòvids, de la subfamília dels bovins, de cos massís, amb un gep des de la cresta fins a la meitat del llom.
Té el front ample i les banyes subcòniques i molt curtes És d’un color terrós fosc, amb el front gris i les potes blanques Habita a les zones de boscs de l’Índia, i de Sri Lanka, on és domesticat per aprofitar-ne la llet
zebú

Zebús
(CC0)
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids i de la subfamília dels bovins, molt semblant al bou, però més baix i no tan rabassut.
Té banyes més o menys desenvolupades, i àdhuc sense, i amb un gep musculós característic, de dimensions força variables entre els individus, generalment més desenvolupats en els mascles que no pas en les femelles Els zebús suporten bé les temperatures elevades, poden viure amb poc aliment i resisteixen les malalties infeccioses Hom els utilitza en les feines agrícoles i per a obtenir-ne carn i llet Es troben distribuïts a l’Àfrica, i també a l’Índia Els zebús africans tenen el gep a la regió toràcica, mentre que el dels asiàtics ocupa també la regió cervical Els híbrids obtinguts amb altres…
bòvids

Ramat d’impales a Kenya
© Corel
Mastologia
Família de mamífers, la més nombrosa de l’ordre dels artiodàctils, que comprèn individus remugadors, que varien entre tipus ben definits: bous, cabres, gaseles, etc.
Són cavicornis, amb les banyes de formes i mides variables, presents en ambdós sexes, bé que més grosses en el mascle no es ramifiquen i creixen contínuament, d’acord amb el creixement total de l’animal, i no cauen mai perennicornis Els bòvids tenen generalment 32 dents a vegades 28 i els manquen les incisives i les canines superiors el tub digestiu és el típic dels remugants Les falanges dels dits superiors són reduïdes o bé manquen Búfals cafre o africans © Xevi Varela Llur distribució geogràfica és molt àmplia, i viuen a gairebé tots els continents, llevat d’Amèrica Central, Amèrica del…