Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
balenoptèrids
Mastologia
Família de mamífers cetacis misticets que comprèn diverses espècies de balenes, anomenades més pròpiament rorquals.
Són animals de grans dimensions, de cap aplanat i ample, amb la mandíbula superior més curta que la inferior les barbes són més curtes i rígides que les dels balènids Tenen les primeres vèrtebres cervicals lliures Les aletes pectorals són llargues, i en tenen una de molt característica, l’aleta dorsal, present també en altres cetacis Sota el coll i el pit tenen uns grans plecs longitudinals
orca

Orca
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis
, de la família dels delfínids, el més gros dels delfínids vivents (10 m de llargada màxima).
El cos és de forma massissa, amb el cap arrodonit i poc diferenciat, les pectorals amples i ovalades i la dorsal molt alta i punxeguda La coloració és característica totalment negre al dors i d’un blanc immaculat a la part inferior, amb una gran taca, també blanca, darrere l’ull Carnívor dotat de gran voracitat, l’orca és el depredador més poderós i temible de la mar, puix que ataca qualsevol presa de grandària suficient peixos, foques i altres cetacis, incloses les balenes Els seus hàbits gregaris, formant grups de fins 30 individus, i la seva velocitat, fins a 40 km/h, la fan…
balènids
Mastologia
Família de mamífers cetacis misticets que comprèn diverses espècies de balenes.
Són animals de grans dimensions, amb les barbes llargues i flexibles i les primeres vèrtebres cervicals fusionades A diferència dels balenoptèrids, manquen d’aleta dorsal i de plecs sota el coll balena
misticets
Mastologia
Subordre de mamífers de l’ordre dels cetacis constituït per les balenes i els rorquals.
Llur principal característica, que els diferencia dels odontocets, és la total absència de dents i la possessió d’un sistema de formacions còrnies, les barbes , que constitueixen l’aparell filtrador en el qual es basa llur tipus d’alimentació planctòfaga Un altre tret d’aquest grup són les grans dimensions que assoleixen llurs representants, les més grans del regne animal
mamífers

Elefant africà de sabana (Loxodonta africana)
Nik Borrow (CC BY-NC 2.0)
Mastologia
Classe de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals amniotes homeoterms i vivípars –a excepció dels monotremes, que són ovípars–, amb el cos proveït de glàndules mamàries i generalment recobert de pèl.
La forma i la grandària del cos varien molt, segons el medi ambient on habiten i el grup sistemàtic al qual pertanyen Quasi tots els mamífers tenen quatre extremitats pentadàctiles, que són molt diverses, segons la manera de caminar de cadascun Entre els mamífers terrestres cal distingir els plantígrads , els digitígrads i els ungulígrads Els ungulígrads i els proboscidis tenen el cap dels dits protegit per peülles, mentre que els altres el tenen protegit per ungles En les espècies excavadores i arborícoles, així com en les voladores quiròpters, les extremitats són profundament modificades…
sirenis
Mastologia
Ordre de mamífers adaptats a la vida aquàtica, amb el cos de forma hidrodinàmica.
Tenen entre 2,5 i 4,5 m de longitud segons les espècies, recobert de pocs pèls i amb una gruixuda capa de pannicle adipós subcutani, les dues potes anteriors grosses, en forma d’aletes articulades en un colze, amb els dits palmats, a manera de pales, sense potes posteriors i amb la cua en forma d’aleta horitzontal El cap, massís, presenta un musell arrodonit, uns llavis grossos i característics, orificis nasals en posició dorsal, ulls petits i miops, i orella externa representada per un canal auditiu d’uns pocs millímetres d’amplada L’esquelet presenta ben desenvolupada la cintura toràcica i…
focènids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, molt afí a la dels delfínids i que comprèn els marsuïns.
Són animals relativament petits d’1 a 2 m, de cos més rabassut que el dels dofins, cap de forma cònica, morro poc o molt punxegut i aleta dorsal triangular i poc desenvolupada Són nedadors excellents, habiten en grups nombrosos i són repartits per totes les mars Comprèn tres gèneres i sis espècies Phocaena Ph phocaena , el marsuí comú, Ph spinipinnis, Ph sinus i Ph dioptrica , Phocaenoides Ph dallii i Neophocaena N phocaenoides
marsopa
Mastologia
Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids que pertanyen als gèneres Phocoena, Phocoenoides i Neophocoena.
La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La seva carn és…