Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mufló
© Angelika Möthrath - Fotolia.com
Mastologia
Mamífer del subordre dels remugants
, de la família dels òvids, que ateny uns 70 cm d’alçada total, amb les banyes molt desenvolupades en els mascles i pràcticament inexistents en les femelles.
El pèl, curt i llis, varia de color d’acord amb les estacions, i el pelatge hivernal presenta una característica taca blanca Considerat l’avantpassat més directe de l’ovella domèstica, és possible d’obtenir-ne híbrids fèrtils Originari de Sardenya, Còrsega i Xipre, ha estat introduït en altres punts d’Europa, en molts dels quals probablement s’havia extingit A la península Ibèrica, hom l’introduí a la serra de Cazorla el 1954 i, des del 1971, als ports de Beseit i, posteriorment, al Pirineu català Habita en ramats, dirigits per un mascle d’una certa edat El mufló canadenc Ovis canadensis és…
nilgau
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, de 140 cm fins a la creu; té blancs la barbeta, els llavis, la gola, la regió abdominal i dues franges damunt les peülles.
El mascle és d’un color gris de pissarra brillant, i la femella, d’un falb clar És gregari, i habita en indrets de vegetació herbàcia i en boscs clars de l’Índia peninsular
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
primats
© Corel / Fototeca.cat
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.
N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…
ornitorrinc
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels monotremes, de la família dels ornitorrínquids, que pot arribar als volts de mig metre de llargada total.
De cos aplanat, presenta una cua ampla i deprimida, i els dos parells de potes conformades en aletes el cap acaba en un bec, que recorda molt el d’alguns ocells palmípedes A la part terminal d’aquell s’obren els orificis nasals i a tot el voltant del bec presenta làmines còrnies destinades a la presa de l’aliment El cos és completament recobert d’un pèl de color castany a les parts superiors i més clar a les inferiors Es tracta d’un animal de costums aquàtics que neda i es mou per l’aigua amb gran agilitat La femella construeix un niu a la vora de l’aigua, on pon d’1 a 3 ous, que…
goril·la
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis, incloses les espècies fòssils.
El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues subespècies de…
gat domèstic
© J. Palasí i M. Albaladejo
Mastologia
Gat, de la família dels fèlids, d’uns 70 cm, 20 dels quals corresponen a la cua.
Té les orelles petites i punxegudes, la cua llarga, prima i acabada en punta, el pelatge de coloració diversa, segons les races, i ungles retràctils El gat d’angora és de pèl llarg i espès, generalment blanc, i de caràcter indolent el gat persa té el cos massís, les potes curtes i la cua grossa i acabada en un floc de pèls el gat siamès és de color falb i té el cap, la cua i les potes de color de xocolata La femella, la gata, entra en zel dos cops l’any pel febrer i a la fi de juny, i durant aquesta època el mascle és molt agressiu La gestació dura 55 dies i la ventrada és de 5 a…