Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
viscatxa
Mastologia
Nom, d’origen quítxua, donat a diversos mamífers rosegadors de la família dels xinxíl·lids que pertanyen als gèneres Lagidium i Lagostomus
.
De repartició sud-americana, arriben a tenir unes mides considerables alguna espècie del gènere Lagostomus pot assolir 70 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua Són animals de pèl curt i suau, d’una tonalitat grisa fosca dorsal i blanca ventral, i solen construir caus
mangosta

Mangosta ratllada
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels vivèrrids que pertanyen principalment als gèneres Atilax
, Cynictis
, Helogale
i Herpestes
.
Són animals de dimensions mitjanes, amb les potes curtes, les ungles desenvolupades no retràctils, la cua llarga i el color uniforme Cal destacar-ne la mangosta egípcia o icnèumon Herpestes ichneumon , ja domesticada pels egipcis i única espècie autòctona d’Europa, amb poblacions a Andalusia, i la mangosta grisa índia Herpestes edwardsi
sotàlia
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfínids, d’uns 90-250 cm de llargada i d’un pes d’uns 50-70 kg (però que pot arribar fins als 150 kg).
El cos és poc esvelt, més aviat arrodonit a la part mitjana, amb el front poc sortit, el musell ben diferenciat i llarg amb 32-150 dents, les aletes pectorals amples a la base, l’aleta dorsal triangular i l’aleta caudal d’uns 45 cm d’amplada Té una coloració uniforme o barrejada, grisa o blanquinosa Inclou vuit espècies, que habiten a les mars càlides de l’Amèrica del Sud oceà Atlàntic, l’Àfrica, l’Índia i l’Àsia oriental, especialment a les desembocadures dels rius, que solen remuntar en grups de dos o tres individus És anomenat també dofí fluvial
uacari
Mastologia
Gènere de mamífers placentaris de l’ordre dels primats, infraordre dels platirrins, de la família dels cèbids, d’uns 55 cm de longitud, caracteritzats per la curtedat de la cua (menys de 20 cm), robusts i d’orelles grosses i semblants a les humanes.
Cacajao calvus té el coll i el pit de color castany, i els costats del cap d’un color gris groguenc clar, mentre que Crubicundus és d’un color rogenc intens, amb la part superior del cap coberta de pèls curts i negres C melanocephalus té la part anterior del cos, el cap i les extremitats negres, l’esquena grisa i les cuixes, les natges i una part de la cua castanys, i C roosevelti és negre, llevat de la cara, rosada i coberta parcialment de pèls, curts i blanquinosos Arborícoles, habiten, en petits grups, a la part més alta dels arbres, i no solen baixar a terra Vegetarians, són…
foca

Foques comuns
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Nom donat a diversos gèneres de mamífers de la família dels fòcids, de l’ordre dels carnívors, subordre dels pinnípedes, com Phoca, Cystophora, Monachus, etc.
La foca comuna Phoca vitulina és un animal de cos rabassut, membres curts i cap força gros, amb el nas allargat La pell és d’un color groguenc o grisenc, amb taques blanquinoses i grises al dors i clares al ventre Habita en aigües poc pregones, prop de les costes arenoses, en grups d’uns vint individus, i penetra de vegades en els rius L’acoblament té lloc d’agost a octubre, i la gestació dura 11 mesos el part és a terra, i en neix normalment un únic cadell S'alimenta sobretot de peixos bacallà, peixos plans, salmònids, etc, i completa la dieta amb crustacis, calamarsos i també ocells…
rosegadors

Esquirol vermell comú (Sciurus vulgaris)
Teemu Lehtinen (CC BY 2.0)
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris, de mides variables però generalment petites (el més gros, el capibara, ateny 1,20 m de llargada), de forma molt variable però poc esvelta (la part abdominal és sempre més ampla que la part ventral a causa de l’especial desenvolupament de la massa visceral) i potes poc diferenciades del cos.
La morfologia específica del cos i sobretot de les potes, la dentadura, les orelles, els ulls i la cua depèn dels diferents hàbitats que presenten subterrani, aquàtic, arborícola, estèpic o desèrtic, i corredor En tots manquen les glàndules de la suor, però no les sebàcies, molt abundants, ni les holocrines, que elaboren productes d’atracció sexual El nombre de dits i la morfologia de les potes varien molt segons el tipus de vida, però en la majoria les mans i les potes són amples i la marxa és plantígrada, bé que en alguns que són adaptats a la cursa és digitígrada, i en els aquàtics els…