Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
mangabei
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels primats, de la família dels cercopitècids, que atenyen uns 80 cm de llargada, són prògnats i tenen callositats isquiàtiques.
Un caràcter important és que la tercera molar té cinc tubercles Aquest gènere presenta quatre espècies el mangabei negre Caterrinus , que ateny 30 cm de llargada, presenta una mena de plomall al cap i habita al Congo, el mangabei de cresta Calbigena , que habita al Camerun i al Gabon, el mangabei de collaret blanc Ctorquatus , que habita des de Nigèria al Gabon, i el Cercocebus galeritus , que habita a l’Àfrica oriental
marsopa
Mastologia
Nom donat a diverses espècies de mamífers cetacis odontocets de la família dels delfínids que pertanyen als gèneres Phocoena, Phocoenoides i Neophocoena.
La marsopa comuna Phocoena phocoena ateny 2 m de llargada, i té el cap petit i poc diferenciat del tronc, l’aleta dorsal triangular i baixa i les aletes pectorals petites i ovalades És de color negre al dors, d’un gris metàllic als flancs i blanc al ventre Té un centenar de dents, petites i estriades verticalment Habita en grups nombrosos, freqüentment, a prop de la costa, i de vegades penetra en els rius s’alimenta fonamentalment de peixos, i també de crustacis i de molluscs La gestació dura 10-11 mesos Habita a l’hemisferi boreal, i a la Mediterrània només accidentalment La seva carn és…
gasela
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids, de la subfamília dels antilopins
, de dimensions mitjanes o petites, amb el cos esvelt i cobert d’un pelatge curt i amb les potes primes.
D’ulls grossos i vius, les banyes són presents en tots dos sexes, bé que són més grosses i anellades en els mascles Habiten a les regions àrides o semidesèrtiques de la zona tropical i subtropical del sud i del centre d’Àsia i de l’Àfrica septentrional i oriental Solen tenir costums nocturns Entre les moltes espècies es destaquen la gasela comuna G dorcas , que ateny 1,3 m de longitud i 60 cm d’alçada a la creu, té pelatge rogenc i habita al nord d’Àfrica fins als 1 500 m d’altitud, la gasela de Thomson G thomsonii , que és més petita i habita a l’Àfrica oriental, la gasela de Grant G…
hiena
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers de la família dels hiènids
que pertanyen als gèneres Crocuta, Hyaena
i Proteles
.
En general són de vida nocturna i s’alimenten de carronya, bé que també poden atacar animals vius La hiena tacada Crocuta crocuta ateny 1,5 m de longitud i 67-90 cm d’alçada a la creu i pesa 50-80 kg És de color gris o groguenc amb taques negres Habita a l’Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo La hiena ratllada Hyaena hyaena ateny 1 m de longitud i és d’un color gris groguenc amb ratlles transversals negres Habita a l’E d’Àfrica i a l’Àsia occidental La hiena bruna Hyaena brunnea és de color gris o groguenc amb matisos bruns, amb una crinera llarga i negra Habita a…
mart
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa uns 14-18 És molt caçat,…
llebre
Hermann Kalkner (cc-by-nc-2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers rosegadors de l’ordre dels lagomorfs, de la família dels lepòrids, que atenyen de 50 a 70 cm de longitud, amb una cua d’uns 5-8 cm, orelles grosses i amb la punta negra i cos llarg i comprimit lateralment.
Les potes posteriors són adaptades al salt i a la cursa, per la qual cosa són més llargues que les anteriors El pelatge és curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre Habiten a la superfície del sòl i no fan lludrigueres són de costums nocturns i s’alimenten de vegetals La carn de llebre és comestible i molt apreciada la pell és emprada en pelleteria N’hi ha unes 16 espècies, les quals són cosmopolites, llevat de l’Amèrica del Sud i d’una part de l’Àfrica occidental La llebre comuna L europaeus habita a l’Europa central i és corrent als Països Catalans la llebre de les neus o…
òrix
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants
, de la família dels bòvids, de dimensions mitjanes o grans, formes massisses i banyes llargues i primes.
Inclou l' òrix comú Oalgazel , de banyes lleugerament arquejades i que habita a la regió sahariana, l' òrix blanc Oleucoryx , que habita a l’Aràbia i a l’Iraq i és en perill d’extinció, i l' òrix beisa Obeisa o beisa d’Abissínia
uroció
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels cànids, semblant a la guineu, però de cos més estilitzat, potes més llargues, orelles més curtes, cua molt desenvolupada i pelatge molt dens, gris al dors i roig clar o terrós a les potes i les parts ventrals.
Són els únics representants de la família que poden enfilar-se als arbres Habiten en zones àrides, rocalloses, amb arbres o arbusts Inclou dues espècies Ucinereoargentatus , de 60 cm de llargada, que habita des del Canadà meridional fins a la part septentrional de l’Amèrica del Sud, i Ulitoralis , que habita a les illes properes a les costes de Califòrnia
búfal
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers remugants de la família dels bòvids
, de formes pesades, grossos en general.
El búfal indi B bubalis , d’uns 3 m de llargada i 1,80 m d’alçada a la creu, té les banyes aplanades o inflades i buides, i li serveixen de flotadors dins l’aigua les potes acaben en dits amples, capaços de sostenir l’animal sobre el fang És omnívor, i habita, en estat salvatge, a les zones pantanoses del nord i l’est de l’Índia, a Sri Lanka i a l’est de Bengala el carabao, que és el B bubalis subespècie sondaicus , viu en domesticitat El búfal cafre , o africà B caffer Búfal indi © X Pintanel , ateny 1,50 m d’alçada a la creu, i és pacífic, si no és molestat sol viure en ramats nombrosos,…
equidna
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina