Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
dòberman
Mastologia
Raça de gossos de guarda, de 61 a 71 cm d’altura, de morro punxegut i pèl suau i llustrós.
El pèl és curt, generalment de color negre, i el morro i les parts inferiors de les potes són de color marró rogenc Per motius estètics, hom els sol tallar les orelles i la cua És una raça creada al s XIX per F L Dobermann, del qual pren el nom
focènids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels cetacis, subordre dels odontocets, molt afí a la dels delfínids i que comprèn els marsuïns.
Són animals relativament petits d’1 a 2 m, de cos més rabassut que el dels dofins, cap de forma cònica, morro poc o molt punxegut i aleta dorsal triangular i poc desenvolupada Són nedadors excellents, habiten en grups nombrosos i són repartits per totes les mars Comprèn tres gèneres i sis espècies Phocaena Ph phocaena , el marsuí comú, Ph spinipinnis, Ph sinus i Ph dioptrica , Phocaenoides Ph dallii i Neophocaena N phocaenoides
raça danesa
Mastologia
Raça de gossos que, malgrat el nom, hom no creu originària de Dinamarca.
Té el cos robust, esvelt i elegant el cap és llarg i acaba amb un morro aplanat, les orelles són petites i dretes, i la cua, llarga El pelatge és curt i pot ésser uniformement negre, gris, blanc o terrós, tigrat amb ratlles fosques sobre fons gris o terrós i també tacat de negre sobre fons blanc És alà i gos de guarda molt fidel N'hi ha dues espècies, segons la talla El de més talla també és conegut pel nom de gran danès o dog alemany
senglar
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels suids, d’aspecte massís i dimensions variables.
Té el morro truncat, mòbil, ben desenvolupat, i d’una gran sensibilitat tàctil i olfactiva El pelatge és constituït per pèls gruixuts i aspres cerres de color gris clar a negre Les canines formen les defenses, que en els mascles poden arribar fins a 30 cm És de règim omnívor La gestació és de quatre mesos, i les cries neixen pel març o pel maig les ventrades són nombroses, generalment de dotze cries La distribució geogràfica original comprèn tot el continent eurasiàtic, des de la península Ibèrica fins a Indonèsia, on ocupa les zones boscoses, de la taigà al bosc mediterrani És absent dels…
rinoceront
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…
pachón
Mastologia
Raça de gos caçador, de 55 cm d’alçada a la creu, que té el morro quadrat, amb els llavis gruixuts, les potes curtes i el pèl no gaire llarg i de color groguenc amb taques marrons.
bou
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals…
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres, amb vuit…
talp
Wildlife Wanderer (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers teris de l’ordre dels insectívors, de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, amb el cap acabat en un morro ple de terminacions nervioses, els ulls molt petits (i en Talpa caeca recoberts per un replec de la pell) i sense pavellons auditius externs.
La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals que troben en els seus…