Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
equidna
Equidna comú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels prototeris
, de la família dels taquiglòssids, d’uns 40 cm de llargada, amb les potes grosses i proveïdes d’ungles molt poderoses i corbes i amb un musell en forma de tub a l’extrem del qual hi ha la boca.
El pelatge és format per pues dures i híspides Habita a Austràlia, en boscs àrids i garrigues fins a 100 m d’altura És nocturn, i menja tèrmits i d’altres insectes Quan adverteix un perill es fa una bola i resta amb les pues eriçades Es reprodueix per ous, que van a parar dins una bossa ventral, on són covats L’interior de la bossa conté les mames L' equidna de Tasmània Tachyglossus setosus es diferencia de l’equidna perquè és més gros i té les pues més curtes Habita exclusivament a Tasmània
tití tigre
Tití tigre
Smithsonian Institution (cc-by-nc-sa-3.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels primats, de la família dels cèbids, de petites dimensions, entre 55 i 75 cm de longitud total, uns 30-40 dels quals són de la cua, que no és prènsil, de pèl curt, espès i llanós, de color gris, fosc o platejat a la part superior i ocre o ataronjat a la inferior, amb dues taques blanques entorn dels ulls, grossos, separades per una de negra i envoltades d’unes altres dues de fosques.
Els seus caràcters són molt primitius i és l’únic primat del subordre dels antropomorfs que és estrictament nocturn S'alimenta d’insectes, aranyes, ocells i petits mamífers i de fruites i fulles La seva veu és molt potent Les femelles pareixen un cop l’any i una sola cria cada vegada Són de repartiment molt discontinu Habiten a les selves fins als 2000 m d’altitud i, malgrat que manquen en una gran part del Brasil, al sud de l’Amazones, hom els troba en la regió compresa entre Nicaragua i l’Argentina i de les Guaianes al Perú i l’Equador Presenta una gran varietat de subespècies…
xacal
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família dels cànids que pertanyen al gènere Canis.
Més petits que els llops, més aviat solitaris, que cacen individualment o en parelles i que es nodreixen de mamífers mitjans i petits, d’ocells i d’altres animals petits i de fruita, carronya i deixalles abandonades pels grans carnívors són representats per quatre espècies eurasiàtiques i africanes el xacal comú, el xacal de llom negre, el xacal gris i el xacal ratllat El xacal comú C aureus té una longitud d’un metre o una mica més, una alçada a la creu d’uns 50 cm, amb una cua de 20-24 cm, pesa uns 20 kg i el seu pelatge oscilla, segons la localitat, entre el terrós rogenc i el gris…